Jordi Coll: "'El secreto de Puente Viejo' sempre serà la primera cosa més gran que he fet"

Fa quatre anys, el personatge del Gonzalo abandonava Puente Viejo amb la seva estimada María i deixava els fans de la ficció lamentant la seva pèrdua. Ara una tragèdia els fa tornar de Cuba. una tragèdia els fa tornar de Cuba.I amb ell torna Jordi Coll (Mataró, 1985), l’actor que li dona vida a ‘El secreto de Puente Viejo’, una sèrie de la qual sembla que no hagi marxat i que a Itàlia l’ha fet ser rebut com una veritable estrella. Entremig, n’hi ha hagut d’altres (‘El incidente’, ‘Acacias, 38’, ‘El Ministerio del Tiempo’, ‘La otra mirada’) i ara, la seva participació a ‘Tu cara me suena’, a més de teatre. I encara té temps per conciliar feina i família. 

¿Per què aquesta tornada del Gonzalo i la María a Puente Viejo?

Havíem acabat molt feliçment a Cuba, fugint de tots els mals d’aquest poble, amb l’Esperanza, la nostra filla, i el fill del Bosco, Beltrán. Però hi ha un incendi que fa que tornem buscant alguna cosa. Molt típic de Puente Viejo [riu].

Deia fa cinc anys que ningú era imprescindible en la sèrie. Però aquesta parelleta tenia carisma.

Sí, a la gent li agradava molt i, sobretot, ho patia molt. Em deien pel carrer: “A veure si el Fernando i la Francisca us deixen en pau”. Continuo pensant el mateix: la fórmula per la qual aquesta sèrie funciona és el poble. És cert que hi ha uns personatges que són el pilar, que tot i que siguin absents són allà i el més fort és La Casona-Francisca Montenegro. Però el millor personatge de Puente Viejo és Puente Viejo per si mateix. 

¿Té un especial afecte el personatge del Gonzalo?

–Sí. He fet més sèries, més coses, amb grans companys, però ‘El secreto de Puente Viejo’ sempre serà la primera cosa gran que he fet. Ha sigut molt temps, la meva primera sèrie a Madrid diària... Abans havia intervingut a ‘Infidels’, a TV-3, però amb un petit paper i la sèrie era setmanal.

¿I com l’han rebut?

Ha sigut meravellós. Tot i que és com si mai me n’hagués anat. A més, com la meva dona [Marta Tomasa Worner] treballa en la sèrie [és la Fe], mai hi he perdut el contacte. Allà hi tinc amics, el grup de Whatsapp... I quan estava en la sèrie Acacias, 38 i es va cremar el plató de Pinto, ens en vam anar a Leganés, de manera que érem al costat. Sempre hi ha hagut contacte. 

Ara la seva dona i vostè treballen junts. ¿Assagen a casa? 

Sí. Però això sempre. Crec que he fet gairebé igual de Gonzalo que de Mauricio i Francisca. Perquè ens passem el text. Jo era a Puente Viejo a l’ombra.

A ‘Acacias, 38’ 

Sí, el Simón era un majordom molt educat i noble.

En canvi, a ‘Otra mirada’,

El Martín, el jutge, era un home amb un costat humà que amb prou feines existia. Com bé diu, no arribava a ser dolent, però estava per la seva feina, que és el que es feia en la seva època. Havia aconseguit una posició alta... Però, quan es trobava amb els dilemes de Manuela, xocaven, i així va acabar com va acabar.

¿Mai ha fet de dolentíssim?

Alguna cosa que s’hagi vist en gran, no. El Martín no matava ningú; no era un Fernando Mesía, però el seu era un altre tipus de maltractament. Ell l’estima, però que l’estimi no vol dir que l’entengui. Vaig estirar aquest fil. I després vaig haver de treballar-me l’accent, que era andalús... 

I fer de Luis Buñuel, ¿un luxe? Per al paper i per a la sèrie, El Ministerio del Tiempo,

Quan Javier Olivares em va dir que jo faria de Buñuel de jove, li vaig dir que jo no sabia fer de boig. Però en aquella època era naturista. El que passa és que el temps no ens va acompanyar, i va caldre ressituar seqüències en interiors i van passar a ser menys. Coses que passen.

¿Va notar molt canvi en la manera de treballar en ‘Acacias, 38’?

La metodologia era bastant semblant. No és una plaça, és un carrer –meravellosa, per cert–, i el personatge és diferent. Però el format és semblant. Intentes canviar, perquè t’arriba una història d’amor que per diverses causes no pot ser, amb un noi noble que busca la mare... Hi havia punts en comú amb el personatge de Puente Viejo, per la qual cosa hi havia cert risc. Va sortir el fet de fer-lo molt més estirat, més seriós. Se’m va permetre més violència, més humor, ironia....

Una altra sèrie, ‘El incident’

A nosaltres, els actors, se’ns escapa. La vam rodar i es va emetre al cap de tres anys, amb una retallada de capítols. La cadena va fer la millor feina que va poder. Això depèn de coses alienes al nostre dia a dia i no hi podem fer res.

Això sí, aquesta sèrie va acabar sent com un planter de ‘Tu cara me suena’

Estic molt content, amb moltes ganes de començar ja. Quan en la temporada passada hi vaig anar de convidat a fer d’Iggy Pop, me’ls vaig trobar allà. I com que no són macos, sinó el següent, em van donar consellets.

¿Va disfrutar amb l’experiència? 

Estava nerviosíssim abans d’entrar, però, després, puges a l’ascensor movent-te com ell, et trobes tota aquesta gent cridant, sents la musiqueta típica... Llavors, intentes que dins d’aquesta bogeria no se te’n vagin les lletres ni el que has de fer. ¡I a disfrutar! Espero que aquest any sigui així.

¿Què creu que aportarà?

Em diuen que als escenaris en directe em torno elèctric. Per tant, vull fer una bona imitació de cos i de veu i, després, fer-ho passar bé a la gent. Fer-la emocionar-se, si pot ser. I intentar que em vegin el mínim possible a mi durant l’actuació. A més, comparat amb els meus personatges en les sèries, soc un oncle bastant més alegre i divertit...

Miquel Fernández deia que, al principi, li costava l’humor...

Jo soc tímid, però com que seran moltes hores al sofà i estic envoltat de gent amb la qual em passaré tota l’estona rient i m’encanta: Anabel Alonso, José Corbacho, Manu Sánchez, Bryan Efe... Seré un espectador més.

Sempre hi ha un perfil en aquest programa. El seu és molt Miquel Fernández. ¿També guanyarà?

Jo hi vaig per això. No he fet cap gala, però m’estic preparant amb classes de cant i de ball. A veure què m’ofereix el botó, però cada gala aniré a guanyar-la. Tot i que, clar, hi ha Soraya, Carlos Baute, Mimi... Hi ha bones veus. I molts humoristes, gent amb moltes taules...

¿Què li agradaria que li toqués?

El que m’agrada: rock, jazz... El que més por em fa per la meva veu són les noies. Tot i que et puc fer un falset [i ho fa], però ja veurem... Em fa respecte, però em ve de gust, perquè moltes coses fins que no te les posen davant... 

Encara no li he preguntat si ha viscut en primera persona el ‘boom’ d’El secreto de Puente Viejo’ a Itàlia.

Sí. He anat tres vegades a un programa que es diu ‘Bellissima’. I a ‘C’è posta per et’ (Hi ha una carta per a tu), com a convidat sorpresa: una vegada amb Loreto Mauleón i, una altra, amb María Bouzas. I la més forta i estranya va ser fa dos finals d’any, quan Giggi D’Alessio, famós cantant italià que munta concerts per a Mediaset, em va convidar a cantar una cançó d’Enrique Iglesias en una plaça de Bari, davant 110.000 persones. Vaig començar a saltar i no em vaig assabentar de res. Em vaig posar elèctric. Sortien per la pantalla imatges de Puente Viejo... Va ser una bogeria. Anava amb la meva dona i la meva filla, de mesos, i ens van posar una furgoneta amb vidres fumats. Ens anaven a buscar a tot arreu. La gent colpejava els vidres... I em deien: “¿I a Espanya, què tal?” I jo contestava: “Doncs igual acabo un projecte i estic a l’atur”. Al·lucinaven. “¿No tens feina ara?”, deien.

Sempre li queda Itàlia.

Sí, m’hi ha sortit alguna cosa. Però tinc una nena de 3 anys i un nen d’un, i això ho tinc molt clar. La feina m’encanta, però estar allunyat de la meva família no ho porto bé.  

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Per tant, no compaginarà Tu cara me suena

Sí [riu]. Tinc una funció al TNC que s’estrena el 4 d’octubre, ‘Els jocs florals de Canprosa’, i segurament em partiré el paper d’‘El petit príncep’ per Nadal. Però aquestes tres feines són a Barcelona, amb la qual cosa puc dormir amb els meus fills. Els puc portar cada matí a l’escola. I com que acaben a les tres, si tinc teatre, fins a les 18.30 puc estar amb ells. Si em toqués treballar a Madrid, estaria amb l’AVE amunt i avall i perdria molt temps.