Anar al contingut

ENTREVISTA

Gisela: «Espero que no espremin 'OT', com ja va passar»

La cantant, actriu i productora de musicals és el contrapunt de Soy una Pringada a la websèrie 'Looser', de Flooxer, i presentadora i reportera a 'La meva mascota i jo', de La 2

Inés Álvarez

Gisela: «Espero que no espremin 'OT', com ja va passar»

JORDI COTRINA

És l’ambaixadora de Disney a Espanya des que a 'OT' – programa en la primera edició del qual, la mítica, va participar–, li van donar el paper de Campaneta a la banda sonora de la pel·lícula 'Peter Pan'. Ara els nens li diuen Elsa (per 'Frozen', tot un 'boom’). Però Gisela Lladó (Barcelona, Bruc, 1979) toca molts pals. A més dels musicals i dels seus concerts, ara se la pot veure a la sèrie de Los Javis a Flooxer, 'Looser', i al programa 'La meva mascota i jo', de La 2 (els dimecres, a les 20.00 hores). 

No para. Acaba de gravar una sèrie produïda per Los Javis, que ja s’ha estrenat... 
–Sí. A Flooxer, la plataforma digital d’Atresmedia. 'Looser' en una noia que en realitat és Soy una Pringada. Ella és la protagonista, perquè han fet una sèrie sobre la seva vida d’una manera ficcionada. I a mi em van trucar per ser aquesta icona totalment oposada a ella. Ella és la foscor i, en canvi, el meu personatge, perquè se’n faci una idea, es diu Luz. Faig d’una noia 'happy flower', de 'hippy'... L’experiència ha estat molt bé. 

Esty Quesada, la youtubera Soy una Pringada, i la cantant Gisela, a 'Looser', de Flooxer. / ATRESMEDIA)

–I també la podem veure desenvolupant una faceta nova a 'La meva mascota i jo' (La 2).
–Sí. Estic molt contenta, perquè em dona l’oportunitat de fer una cosa diferent i, sobretot, perquè va molt amb la meva personalitat. I és que sempre ha anat amb mi el tema dels animals i les mascotes. Amb la qual cosa s’ajunta tot. Ho he disfrutat moltíssim, perquè no només he pogut conèixer altres mons a què no tenim accés, i que no coneixem, sinó també per poder fer de presentadora i reportera.

 –¿I com va sorgir?
–Per casualitat. Vaig estar contractada per RTVE per a la cavalcada de Reis i vaig conèixer l’Anna Cler i altres directius de RTVE. En un dinar, els vaig explicar que un dels meus gats recollits al carrer, la Margarida, és molt especial, perquè és paraplègica i cega, per la qual cosa requereix moltes atencions. Dona molta feina. Els va impactar tant la història i la meva implicació amb els animals, una cosa per a mi natural, que l’Anna va pensar: “Hi ha de ser, perquè ho viu”. Encara que aquest és un programa d’entreteniment, la meva secció és la més social. Totes aporten valors d’amor als animals, de responsabilitat, però la meva és una mica més de conscienciació.

–Però la música no la descuida...–No.
Just ara he acabat el musical 'Rouge, fantastic love', a l’Apolo, i estic fent concerts amb orquestra simfònica.

La cantant al musical de l’Apolo 'Rouge, fantastic love'. / ELISENDA PONS

–¿Cançons del seu disc?
–No.El single el vaig treure el 2015. Són cançons de Disney per a  un públic familiar...  

–Que sempre hi és
. –Sí. Disney em va obrir les portes d’aquest meravellós públic i d’aquest buit que estava una miqueta per omplir. Jo m’hi trobo molt a gust i crec que és molt necessari que els pares facin activitats culturals amb els seus fills, alguna cosa que els uneixi no només a casa, al parc o al centre comercial. Que tinguin més oferta. I jo entro dins d’això.

I van creixent amb vostè.
–És que jo he agafat moltes generacions per Disney. L’última, 'Frozen', han sigut un 'boom’. Els nens a mi em diuen Elsa. 
 
–¿I com ha anat l’experiència de jurat a 'Oh happy day!' (TV-3)? Era exigent amb els concursants...–
Va ser molt maca. I sí, soc professional, soc perfeccionista; no dono qualsevol cosa per bona. Intento aconseguir l’excel·lència, però d’una forma constructiva. No critico per criticar. Els deia el que m’hauria agradat que una persona amb criteri i experiència m’hagués dit.

–Ser empresària li dona aquest criteri.–
I ser artista. Però sí que és cert que al crear les meves pròpies produccions he de fer càstings per escollir qui val per a cada cosa. Perquè sembla que aquesta professió sigui molt dispersa, però precisa de molta disciplina i implicació. No és una feina d’oficina en què fitxes al final del dia. Si són 12 hores de feina diàries, jo, que soc la cap, hi he d’estar 13 o 14. Fa 17 anys que vaig començar aquesta carrera i he anat evolucionant.

Al costat d’Agoney, a l’especial de Nadal d’'OT 2017' (TVE-1). /  RTVE

–¿I com ha vist el nou 'boom’ d’'OT'? ¿Senten una mica de gelosia?–
No, i ara. Jo espero que els vagi molt bé i que el format tingui salut, perquè és una oportunitat per a gent que la necessita. Però espero que no l’espremin, com ja va passar. Ja que els han donat una oportunitat, que aquests primers tinguin continuïtat. Però ja estan fent els càstings per a una segona fornada... Cremes molt ràpid la gent. Si no els dones una mica de marge a aquests nois a qui has aconseguit obrir-los una porta, si no els fas un seguiment, no els ajudes... És que són gent molt inexperta, molt jove. És el que s’hauria de fer. Però no crec que passi.

Al final, el seu i aquest han resultat ser dos 'OT' diferents.–
La societat ha canviat tant que no es poden comparar. Nosaltres no teníem xarxes socials. En canvi, ells s’han sustentat molt en internet i en les xarxes. Han fet més moviment fora del programa, encara que aquest hagi anat molt bé. Tanmateix, el nostre era tot basat en televisió, ho vam copar tot i, al final, es va convertir en un fenomen social. No es pot comparar: abans d’'OT 1' no hi havia res. El que pega primer sempre pega dues vegades. Una primera impressió només la pots tenir una vegada. Ha sortit un altre producte i ja està. I el nostre queda per a la història. 

–¿Vostès eren més innocents?–
És que no hi havia xarxes socials. En canvi ells han nascut amb el mòbil a la mà, les fotos, l’Instagram... Tenen una sobreinformació i una sobreexposició de tot i ja no els sorprèn res. Per això han agafat una gent molt jove: per intentar recuperar aquesta innocència que a nosaltres ens va caracteritzar.

–Al Festival d’Eurovisió ja hi ha anat, amb Rosa López, i després ho va intentar representant Andorra. ¿Hi tornaria?
–Si fos sense passar per uns concursos previs, segurament sí. Perquè jo soc cantant, intèrpret, artista i un projecte bonic, ben fet i que em permeti cantar en escenaris internacionals és sempre interessant. Però passar per passos previs, no. Ja no em toca.

–¿Té ja massa carrera?
–No és per estar en una posició o no, sinó perquè ja he passat per allà; ja l’he viscut.

–¿Algun altre projecte?
–M’han ofert una obra de teatre, però no musical, sinó de text. I estic veient si és possible o no, pels compromisos que tinc amb la meva pròpia productora: el musical que ja estic escrivint...

–Ah, però ¿també els escriu?
–Sí. 'Gisela y el libro mágico', la meva primera producció, la vaig escriure jo.

–¿Què li queda per fer? ¿Anar-se’n a una aventura amb Jesús Calleja?
–[Riu] Sí, al Nepal... Em queden moltes coses per fer encara. Ara per ara, a veure si arribem amb el musical per a la temporada que ve, perquè fer-ho de zero és complicat.

0 Comentaris
cargando