Anar al contingut

Aitana Ocaña: "Per a mi és increïble que algú sàpiga el meu nom"

La segona finalista d''OT' 2017 diu que tenia molt clar que guanyaria Amaia el concurs, però agraeix l'afecte del públic que la va fer acariciar el triomf amb els seus vots

Inés Álvarez

Aitana Ocaña: "Per a mi és increïble que algú sàpiga el meu nom"

Enric Fontcuberta

Amb tan sols 18 anys va entrar a OT com una de les benjamines dels 16 concursants. Però en tres mesos ha anat creixent com a cantant i com a persona. El plató del concurs era el primer que trepitjava, i ho feia insegura, però es podia apreciar que tenia àngel. Al patir la marxa de Cepeda, un concursant molt important per a ella, va portar aquella pena al plató i va interpretar amb sentiment Procuro olvidarte, i a partir d’aquí l’escenari se li va rendir. Només un fenomen com Amaia ha pogut amb ella. 

–¿Tenia clar que guanyaria Amaia, o va pensar que tenia opcions?
–Ho tenia molt clar, perquè m’agradava molt i s’ho mereixia. Ens ho mereixíem tots, però ella és especial.

–Debutava sobre un escenari, ¿com dominava els nervis?
–Era un desastre. Però crec que a partir de Procuro olvidarte em vaig sentir jo i vaig aconseguir el control. Si no, ¡al pou! 

–¿Què és el pitjor que finalitzi OT?
–Estàvem en una bombolla, cosa que podia ser bona o dolenta, però anàvem una mica a la nostra bola. No sabíem quina repercussió tenia el programa. Bé, segueixo sense saber-ho encara, perquè no he mirat el mòbil, encara que sembli mentida, i això potser seria el costat dolent. 

–¿Quines expectatives té de futur?
–Ara el que em motiva sobretot és fer concerts. És que em flipa. És com tornar a reviure el que hem fet aquí, però millor. 

–Quan, a la final, Pablo Alborán se li va dirigir pel nom, va al·lucinar...
–En el xat, Noe (Noemí Galera) em va ensenyar que en un tuit em va posar: «ànima bella», o una cosa així i vaig flipar. Però quan va venir a la gala no me’n recordava, i quan em va dir: «Aitana»…, em vaig dir: ¡Sap el meu nom!. Per a mi és increïble que algú se sàpiga el meu nom.

–Cepeda i tu sou inseparables. ¿Què passarà a partir d’ara?
–Doncs no ho sé, l’estimo molt, el veig superfamiliar i com el meu millor amic. I, quan se’n va anar, era com que m’havien pres algú molt important. I quan el vaig tornar a veure va ser molt guai. I sé que el tindré per sempre, o això espero, i és que ens entenem molt bé.

–¿I a Eurovisió? 
–Amb Amaia i Alfred quedarem en boníssima posició, n’estic segura.