Roberto Leal: "Si Amaia guanya, no grinyolarà a ningú"

Després de 14 gales i més de tres mesos d'emissió, 'OT' s'acomiada de la seva audiència. Una de les claus del renovat èxit del format ha sigut el seu presentador, Roberto Leal (Alcalá de Guadaira, Sevilla, 1979), que ha empatitzat, i molt, amb aspirants i públic.  

–¿Quin balanç fa del seu pas pel concurs?

–Només pot ser positiu. Per a mi, està sent un somni fet realitat. Jo sempre havia volgut fer alguna cosa d’entreteniment i em va arribar OT. Vam tenir aquella gala zero, en la qual assumeixo que tots vam mostrar molts nervis, però de la qual vam aprendre molt. Hem anat de menys a més, i aquest ha sigut sempre el secret del programa.

–Content, però també se’l veu cansat.

–Allargar OT hauria sigut un error, perquè fins i tot als xavals se’ls nota que estan cansats a les gales, que no donen més de si. I si estirem molt el format, ens en cansarem. Ens sabrà molt greu i tots plorarem molt, al darrere o al davant de les càmeres, però descansarem. Està sent dur per a tots.

–¿Què veurem aquesta nit? 

–Els convidats [Raphael, David Bisbal, Pablo Alborán...] m’encanten. Hi haurà un opening molt guapo. Jo em prenc la gala com un final de festa. No serà una més, perquè ara és la gent la que ha de decidir. Per a mi, els guanyadors són els cinc concursants, atesa la repercussió que estan tenint. Després ens farem un gran homenatge. Noemí Galera [directora de l’Acadèmia] diu que ens hauran de recollir a tots amb una pala excavadora [riu].

–Des de les primeres gales, hi ha la sensació que aquest programa ja té una guanyadora… 

–Li diré una cosa: si Amaia guanya, no li grinyolarà a ningú, però no perquè se l’hagi afavorit amb les cançons, com s’ha llegit en alguns llocs, sinó perquè canta molt bé. No hi ha hagut cap gala en què hagi fallat.

–Però no s’ha obligat l’Amaia a ballar, per exemple, com altres concursants. I tampoc se l’ha portat fins al límit.

–Li han tocat cançons molt diferents i és veritat que no ha fet gaires coreografies, però no tot és el ball, i ha demostrat prou versatilitat en totes les composicions que se li han donat. Que l’hagin cuidat més o menys, jo ja no hi puc entrar, ni ho analitzo. Per a mi, són molts i moltes cançons i intento ser imparcial. Tant de bo tingui una gran carrera.

–¿No creu que des del mateix programa s’han fomentat molt alguns temes com, per exemple, la relació entre la navarresa i l’Alfred?

–Jo ho he viscut d’una manera molt natural. Tot es magnifica a les xarxes socials, però la relació entre l’Alfred i l’Amaia ha sorgit d’una manera molt innocent… Al final, per molt que tu et posicionis, és el públic qui decideix, i et pots emportar sorpreses.

–Sobre l’horari d’emissió d’OT,

–A mi em sembla que el programa acaba tard, però el tema del prime time, en general a Espanya, necessita un canvi i una revisió. Hauríem de començar una mica abans, encara que jo no soc dels que diuen que s’ha de treure l’espai anterior, perquè respecto molt els meus companys. Caldria trobar una fórmula per avançar-lo una mica.

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

–¿És conscient que vostè és responsable d’una part de l’èxit d’aquest renaixement?

–Això em diuen, però aquí tots hem suat. El presentador és un mestre de cerimònies, i no és per falsa modèstia, però ha sigut una feina de tots des del principi. Hi ha hagut alguna cosa que no hem pogut controlar, que no sé què ha sigut, que és la màgia que sorgeix o que no sorgeix en un programa. I aquí ens ha tocat.