Jordi Évole: "M'encantaria tornar a entrevistar Puigdemont, però ell s'hi nega"

Jordi Evole torna aquest diumenge, 28 de gener, a La Sexta amb un misteriós Salvados (21.30 hores). La raó és que no s'ha volgut desvelar-ne el contingut. Només se sap que es titula Uno de cada cinco. El periodista català, col·laborador d'EL PERIÓDICO, n'explica les raons i avança els pròxims assumptes que es tocaran en el programa.

¿Per què han optat per ocultar el contingut del primer programa i titular-lo Uno de cada cincoQuan estàvem fent el reportatge, ens vam adonar que era un tema que socialment s'amagava perquè ens costa parlar-ne. I se'ns va acudir fer el mateix per promocionar-lo. És a dir, ocultar-lo i no dir de què parlarem. És una bona manera que l'espectador se senti sense prejudicis davant aquest tema. És una cosa que ens afecta i ens ha afectat, si no directament, sí a través d'un familiar que ens ha fet tenir-lo a prop.

I deu haver ja molta complicitat entre el programa i els seus seguidors per pretendre que s'asseguin a veure'l sense saber de què tracta… Potser no ens ve a veure ningú (riu). Fa 10 anys que ens coneixem amb els espectadors i crec que hi ha un punt de confiança mútua. És un fórmula arriscada per promocionar un programa, però, si no ho fem ara, després de 10 anys, no ho farem mai.

¿Quins temes es tocaran més endavant? La setmana següent parlarem d'un problema de salut alimentària relacionat amb la indústria càrnia. Davant l'obscurantisme d'aquesta indústria, que no ens ha deixat accedir a cap de les instal·lacions sol·licitades, ens vam colar en una granja de matinada i vam poder gravar les condicions animals. La sorpresa va ser molt desagradable. D'aquest programa en sortirà perjudicada una gran empresa càrnia espanyola.

¿Que és Campofrío? És una empresa que s'anuncia a la nostra cadena.

¿I no han pressionat La Sexta? Ara per ara, no. Però queden 10 dies per emetre'l. Ja l'hi diré…

¿Algun altre tema? Parlarem de l'odi que s'ha instal·lat a les xarxes socials. Cada dia ens toca linxar algú. I farem una trobada inèdita de dos comunicadors que van estar molt enfrontats durant molt de temps. Per primera vegada veurem junts José Ramón de la Morena i José María García.

¿Creu que aquests temes ajudaran a desintoxicar la gent del monotema català? A veure si ho aconseguim. Em temo que en algun moment tornarem a caure en el monotema, però intentarem sortir d'aquest bucle que monopolitza el 75% de la informació. A mi m'encantaria tornar a entrevistar Puigdemont.

¿Ho ha intentat? Sí, però no ha sigut possible de moment. Ell s'hi nega.

¿I quins motius li han donat? Cap. No m'han arribat les raons, però soc molt de picar pedra. De l'entrevista que li vam fer al setembre a la que li podem fer ara hi ha hagut canvis substancials.

¿Potser és perquè Puigdemont va quedar una mica en evidència i no s'atreveix a repetir l'experiència? No m'ho ha dit així. Potser ho pensa i no m'ho ha dit per educació. Però sé que hi ha hagut gent del seu entorn que no va quedar gens contenta amb aquella entrevista. Per part d'ell no he rebut aquest feedback. Quan vaig parlar amb ell després d'emetre's, el vaig veure bé.

¿Ha intentat entrevistar Junqueras a la presó? Sí, però sabem per experiència que la política d'Institucions Penitenciàries és negar-se en rodó a entrevistes a la presó. És curiós, perquè als anys 90 recordo un programa de Jesús Quintero que entrevistava presos. Es deia Cuerda de presos. Hem anat enrere.

¿Què donaria per poder moderar un cara a cara entre Rajoy i Puigdemont? El convidaria a una bona calçotada. No ho sé. Crec que seria interessant no ja només periodísticament, sinó perquè la ciutadania veiés que dos polítics als antípodes s'asseuen, conversen i discrepen. A vegades penso que seguir en aquesta situació de tensió constant potser els convé. Mentre es parla de Catalunya no es parla de Gürtel.

Un famós actor i humorista em confessava fa temps que molts dies s'aixecava "cansat de ser català". ¿Li passa una cosa semblant? A mi no em cansa ser català. Però el que em cansa és que vagis on vagis et preguntin del tema. Em resulta molt pesat parlar d'això, però ja no dic a nivell públic, sinó en un sopar, per exemple. Quan surt el tema penso que ja hem entrat en el bucle. Això a vegades m'esgota.

¿De quin dels seus últims programes està més orgullós? N'hi ha molts que et satisfan plenament, sobretot quan toques una tecla que al poder el molesta. Això és el més gratificant. Per exemple, quan vam veure Juan Cotino contra les cordes en el programa del metro de València, que va tenir moltes conseqüències per a ell. O quan et poses al costat d'un col·lectiu que ho està passant malament i li dones visibilitat.

La seva entrevista a Maduro va provocar divisió d'opinions: uns deien que vostè havia estat massa tou i altres que havia estat tan incisiu com sempre. ¿Amb qui està d'acord? Ja no entraré en el que opina la gent del que fem, perquè crec que últimament estem massa pendents de la grada o les xarxes. Comença a ser una mica nociu per a nosaltres perquè et pot condicionar fins a l'extrem que no acabis fent el que vols. Això em sembla molt perillós.

¿Acostuma a veure diverses vegades les seves entrevistes quan veu que han creat polèmica? No. Només les veig el dia d'emissió. Jo no he tornat a veure l'entrevista de Puigdemont, per exemple.

¿Quina mena de programa li agradaria fer a banda de SalvadosM'agradaria muntar una casa rural al Pirineu i fugir de tot aquest soroll. Dins de la tele m'agradaria estar al darrere de les càmeres i dirigir reportatges o documentals.

¿No li agradaria dirigir un Tu cara me suenaAixò ho fa tan bé Tinet Rubira que jo la cagaria. Que cadascú faci les coses per a les quals serveix.

Notícies relacionades

Porta sempre, en efectiu, 20.000 euros al bolso

Tres debats, un protagonista i un altre que va de pícnic

El nom del programa podria ser Tu jeta me suena(Riu) El títol és suggerent i també ho és el format. Però no sé si ho faria bé.

¿Què farà per celebrar el desè aniversari? Estem treballant en una idea que consisteix a fer un Salvados especial, però amb un programa de la competència. No puc donar més dades perquè ho estem negociant: és una espècie de fusió. Com es pot suposar costa molt posar d'acord els directius de les cadenes. Serà complicat, però podria ajudar a trencar aquelles fronteres en la línia que ens hem marcat sempre. A vegades els professionals dels grups mediàtics no interactuem gaire entre nosaltres perquè pertanyem a un grup o a un altre. Això no ho percep l'espectador, que no sap si estem en aquesta banda o en l'altra.