Quique Peinado: "'Radio Gaga' és un programa de ties presentat per dos barbuts"

Quique Peinado presenta des de fa unes setmanes al costat de Manuel Burque Radio Gaga (dijous, 22.00 hores), l’innovador programa del canal #0 de Movistar en què es rendeix homenatge al mitjà radiofònic. 

–¿Ha sigut dura la gravació d’aquest programa?

–Ha sigut complicat perquè començàvem a les nou del matí i acabàvem a les nou del vespre. Passava per l’emissora molta gent i la càrrega emocional era supergran. A més a més, estàs fora de casa sis setmanes. Hem tingut la sort que l’equip és molt bo i Burque i jo ens portem molt bé. 

 

–¿Quins programes l’han marcat més?

–El de lesionats medul·lars i Las 3.000 viviendas, que té històries molt dures. És un barri sevillà molt problemàtic, on hi ha de tot. Però el 5% extremadament dolent es menja l’altre 95% bo.

–¿Creu que a l’espectador l’està sorprenent veure dos còmics fent un programa com aquest?

–Suposo que sí, perquè a mi em van sorprendre quan em van trucar per fer-lo. Em van enviar el guió i no vaig pensar que me l’oferirien. Fins i tot vaig preguntar que com és que pensaven en mi per presentar-lo. Jo sabia que ho podia fer, però entenc que la gent no ho sabés. 

–¿Com es preparen els programes?

–Ens passen un dossier amb informació sobre el lloc i un parell de dades de cada persona que passa per allà. És millor anar-hi sense saber massa cosa. A més estàs molt ficat en el que t’expliquen. És impossible no implicar-t’hi. Manuel i jo som molt empàtics i ens importa de veritat la gent.

–¿Dormien a la caravana? 

–Sí. Ser allà tres dies sencers ens ha anat molt bé.

–¿Com podien desconnectar emocionalment?

–Intentàvem no parlar del programa, però era molt complicat. Intentàvem riure molt. 

–¿Es veu molt temps fent aquest programa si la cadena aposta per la continuïtat?

–Sí, tant de bo. Suposa un gran desgast personal perquè estàs fora de casa i jo, a més, tinc dos fills. Però val la pena.  Tinc 38 anys i valoro tot el que em passa. Sé que això és un privilegi.

–Normalment són els programes de ràdio els que es passen a la tele. ¿Es veu fent el camí contrari amb aquest programa?

–Els belgues ho estan fent amb aquest format a la ràdio. Jo ho faria també. Un de les claus que fan que els entrevistats expliquin coses interessants és perquè és un programa de ràdio. Aquest tòpic de la màgia de la ràdio existeix.  

Notícies relacionades

Manuel Burque: "El canal #0 és un oasi"

El negoci de la tele

–¿Els ha costat trobar testimonis potents?

–La tasca de l’equip ha sigut espectacular. Vull destacar que la majoria dels seus membres eren dones. És un programa superfemení. Els testimonis tenien un filtre de sensibilitat que nosaltres no hauríem sigut capaços d’aplicar.