Manuel Burque: "El canal #0 és un oasi"

Manuel Burque forma amb Quique Peinado la curiosa parella de presentadors de Radio Gaga, la sèrie documental de canal #0. El guionista i actor gallec mostra el seu costat més humà en aquests sis programes que el tenen completament fascinat.

–¿Què va sentir quan li van proposar fer aquest programa?

–Tots dos vam sentir molta responsabilitat perquè aquest format és un boom a Bèlgica i tot Europa s’hi ha enganxat per comprar-lo. Quique i jo vam pensar que no el podríem fer, però com que ens encanta la ràdio al posar-nos els cascos va fluir tot. 

–¿Quines directrius els van donar?

–Ens van dir que l’objectiu era fer un bon programa. Això és excepcional avui dia. El canal #0 és un oasi: tot el que no pot contenir la televisió convencional ho intenta #0. No es regeixen per paràmetres comercials ni per l’audiència. 

–¿Com es passa de l’humor a una cosa tan dramàtica com el que veiem a Radio Gaga

–Crec que té a veure amb la personalitat de Quique i la meva. Tots dos som còmics, però cap diu que ho és. Jo soc guionista i ell és periodista. L’humor és una eina que tenim. A les nostres entrevistes no hi havia un afany periodístic, sinó només l’objectiu de xerrar com a col·legues.  

–Per què va plorar en la projecció provada a la premsa?

–Jo no acostumo a plorar. Crec que va ser una qüestió de catarsi. Vam gravar a l’Institut Guttmann, un centre de rehabilitació medul·lar, i la meva mare és lesionada medul·lar. Va ser molt impactant per mi i vaig haver de fer un exercici de contenció per no enfonsar-me. Al veure el pilot, crec que hi va haver una catarsi emocional. 

–Es nota que Quique i vostè formen una bona parella…

–És que a Quique me l’estimo molt. Ell és més de pedra, i crec que aquest és el contrast entre tots dos. Havíem coincidit a A vivir que son dos días (SER) i de seguida vam connectar perquè ens interessen temes semblants i tenim una consciència social similar. Estem molt ficats en la política i en els temes socials. 

–¿Què han vist en vostès per encarregar-los aquest programa?

–No ho sé. Crec que som molt honestos en el que fem. No hi ha engany. No hi ha gat amagat.

–¿Mantenen contacte amb alguns dels personatges entrevistats?

–Sí, per xarxes socials. Però són moltíssims i no donem l’abast. 

–¿Quin és el testimoni que l’ha impressionat més?

–En són tants… Em quedaria amb Chari, la que va tenir un brot d’esquizofrènia amb nou anys. És tan tendra i bondadosa i ha patit tant que la combinació és esglaiadora.

Notícies relacionades

Quique Peinado: "'Radio Gaga' és un programa de ties presentat per dos barbuts"

El ball de Paloma i Risto

–Com aconseguien crear l’atmosfera perquè la gent se sincerés?

–El mitjà radiofònic és molt important, tot i que no es tractava d’una emissora convencional. A més a més, les càmeres eren lluny i no les notaven.