FICCIÓ BRITÀNICA

Vida de putes (el segle XVIII)

El canal de pagament Cosmo estrena diumenge la sèrie 'Harlots (Cortesanes)', creada per l'actriu Alison Newman i la guionista Moira Buffini

Es tracta d'una acurada i realista producció, protagonitzada per Samantha Morton i Lesley Manville

Tràiler promocional de la sèrie ’Harlots’ (’Cortesanas’). / El Periodico

2
Es llegeix en minuts
TXERRA CIRBIÁN / BARCELONA

Qualsevol de les ficcions audiovisuals que toquen el tema de la prostitució ho fan amb la meitat de la versemblança de l’excel·lent sèrie Harlots (Cortesanes), que Cosmo estrena avui, a les 22.15 hores. Es tracta d’una acurada producció de la ITV britànica de vuit capítols creats per dues dones: l’actriu Alison Newman (Gent del barri, Mujeres de futbolistas) i la guionista Moira Buffini. Ambientada a Londres, el 1783, la sèrie s’obre amb un rètol que assegura: «Una de cada cinc dones s’han de guanyar la vida venent el seu sexe». Les úniques oportunitats que tenien per millorar eren casar-se o ser puta.

El guió està inspirat en històries de dones reals recollides en un llibret publicat al Londres del segle XVIII: Harris’s list of Covent Garden ladies. És una llista de noms, característiques i qualitats de les prostitutes de l’època que ha servit com a base per a la ficció, que aborda des d’una perspectiva original i única («feminista», segons crítiques angleses) la manera que tenien aquelles dones de trobar la seva independència en un temps en què els homes tenien el control absolut. El que mostra aquesta acurada ficció és que entre les meuques també hi havia classes: les pobres desgraciades que exercien al carrer i les cortesanes dels bordells més cars i refinats.

Notícies relacionades

DUES ‘MADAMES’ / La lluita entre dues madames centra la trama: Margaret Wells (Samantha Morton) vol ascendir i mudar-se al Soho, on ja exerceix Lydia Quigley (Lesley Manville), que ja està situada, va ser cap de la primera i vol impedir-li millorar, usant jutges i fanàtics religiosos. La vida de les filles de la primera –la rebel i independent Xerrotte (Jessica Brown Findlay) i la petita, Lucy (Eloise Smyth), de qui la seva mare es veu obligada a subhastar-ne la virginitat– hi afegeixen drama i emoció.

A més de ser una espectacular sèrie d’època amb una fotografia impecable i de relatar històries de dones reals, una de les claus de l’èxit radica en el fet que és escrita, dirigida i produïda per dones. Com diu una de les productores, Alison Owen, «la història s’explica a través de la mirada d’aquestes dones i no amb la mirada posada en les dones; l’important és com veuen el món i no com són vistes pels homes; per això, aquestes noies no són intencionadament glamuroses ni eròtiques».

Temes:

Sèries