Els Telerín ja no resen ni ensenyen el culet

"Vamos a la cama/ que hay que descansar/ para que mañana/ podamos madrugar”. Que aixequin la mà aquells que rondin els 50 anys que no se n'hagin anat a dormir amb la simpàtica falca que amb aquest objectiu va emetre TVE entre el 1965 i el 1974. Poquíssims. Ara, els més petits també podran incorporar la Familia Telerín als seus records d'infància, ja que Clan emetrà una versió actualitzada en 3D i amb forma de sèrie, i això traurà Cleo, Teté, Maripí, Pelusín, Colitas i Cuquín del bucle de la seva historieta.

Els artífexs de 'Cleo y Cuquín' són els creatius de la productora Ánima Kitchent, que van rebre l'encàrrec dels hereus dels seus creadors, José Luis dels Estudis Moro, de rellançar-los. El repte li va produir a Víctor López, conseller delegat de la companyia, un sentiment barreja de responsabilitat i dubtes. ”És que feia una mica de pudor de naftalina. Però després vaig pensar que era una cosa preciosa que forma part de la història de la tele d'Espanya i que ens commou”. De la d'Espanya i de la de molts països de Llatinoamèrica, on va triomfar i va estar en antena encara més anys que aquí.

Però, és clar, ara, la lloable funció de fer anar els nens al llit es fa més difícil, tot i que els inefables Lunnis ho hagin intentat . Per començar, perquè la tele ja no té una carta d'ajust. “Ara cap televisió els vol enviar al llit. Som els pares els que ho necessitem”, confessa López. “Per això, llançarem una 'app', El acostador, en què sona el 'Vamos a la cama' i es pot veure el vídeo i llegir un conte als nens", detalla.

La sèrie la formen 52 capítols, de set minuts de durada, que vol formar part del club de produccions de qualitat com 'Peppa Pig' i 'Pocoyó' per atendre les necessitats d'un públic menut però cada vegada més exigent: “Els més petits ara tenen una oferta més àmplia de continguts i un accés més gran. Recordo que hi havia nens de la meva generació els pares dels quals no els deixaven mirar la tele...”, rememora.

Aquests nous Telerín responen també a les exigències d'un mercat internacional amb diferents sensibilitats. Per això hi ha coses que no es podien mantenir. Com el fet que Cleo ensenyi el culet en la falca original o que els cinc germans resin sobre els seus llitets: “Ara no podem tenir una sèrie en què una nena ensenyi el culet, perquè és ofensiu per a algunes cultures. Pel que fa al tema de resar, fins i tot a Espanya tenim comunitats jueves, musulmanes… Hem de fer uns dibuixos inclusius”, admet.

No obstant, per a alleujament dels incondicionals dels personatges dels 60, l'estètica actual no està tan desvirtuada: “Hem intentat ser respectuosos, encara que hem eliminat ombres a la cara, incorporat colors i els hem vestit, perquè si anessin sempre en pijama, serien nens malaltets…”, assegura López. També els han engrandit els ulls. “El que et diuen els assessors educatius i els pedagogs és que els ulls són un dels centres de més expressivitat per als nens. Aquí és on pots mostrar els sentiments que estan tan limitats en un dibuix", afegeix.

ÈXIT DEL QUE ÉS 'VINTAGE'

La principal diferència, a excepció d'aquella pel·lícula del 1966 protagonitzada pels Telerín, ‘El mago de los sueños’ ("que no va funcionar gaire a Espanya”), és que els cinc germans ara protagonitzaran històries: “Cada episodi l'inicien jugant. Cuquín fa una mala passada i Cleo ho soluciona de tal manera que en cada un trobarà la seva vocació professional”, detalla el conseller delegat d'Ánima Kitchent.

La sèrie, de la qual Fernando Moro és director, ve precedida per l'èxit que han tingut 15 videoclips d'aquests 'Telerín 3.0', amb cançons tradicionals, cosa que confirma l'èxit del que és 'vintage' també en l'animació: “Ha sigut espectacular. Ja hi ha prop d'1,2 milions de subscripcions i gairebé 600 milions de visualitzacions”, assegura. I neix com a marca: "Per tenir una sèrie competitiva necessites altres productes, com joguines i llibres, si no, per molt que la venguis, no cobreixes ni els costos de producció", assegura.

El que també tenien clar a la productora era la cadena que l'emetria. “TVE és la casa dels Telerín. I Clan és el millor canal que hi ha a Espanya per a un públic d'entre 4 i 6 anys”, assegura. Encara que són conscients que els nens no sempre s'asseuen davant el televisor: “Hi ha moltes maneres de consumir, i per això també s'han de crear continguts per a Youtube, 'apps' i webs”. Perquè ara els nens se'n van al llit, però si poguessin ho farien acompanyats de la tauleta o del mòbil de la seva mare. I això de descansar…

EL PARADÍS CANARI

La productora de 'Cleo y Cuquín', Ánima Kitchent, té la seva seu a les Canàries, on han trobat el seu paradís. A més del seu magnífic clima, compten amb uns interessants incentius fiscals que promou el Cabildo de Gran Canària per desenvolupar la indústria. "Les Canàries s'han convertit en un dels millors llocs d'Europa per produir llargmetratges i sèries, no només d'animació, també d'imatge real". Quan van decidir instal·lar-se allà, davant el dubte de si trobarien animadors que hi volguessin anar, López va fer broma: "Posarem un anunci: 'Es busquen animadors surfers". 

Notícies relacionades

La Nit de les Lletres Catalanes

Les teles i les seves marques

Però no van tenir cap problema. A l'illa hi van arribar dibuixants al so del 'lema Telerín': "Vamos a Canarias/ que hay que trabajar...". Actualment tenen més de 40 persones a Gran Canària (i 39 a Madrid) i estan formant 20 joves, ja que l'atur a l'illa és alt. Davant la sospita que reben subvencions, López aclareix: "És el capital privat el que inverteix; no surt directament dels Pressupostos Generals de l'Estat". I afegeix: "Estem creant una indústria diferent de les tradicionals de les Canàries, i que no contamina i és d'alta qualificació. Els empleats tenen 30 anys de mitjana i, com que el seu salari és més alt que el d'aquí, generen economia". Està vist que no només els nens adoraran aquesta família.