David Beriain torna a palpar el perill a 'Clandestino'

David Beriain i el seu equip han viatjat a dos dels llocs més violents del món per portar-nos unes històries que, a part de mostrar situacions molt crues, expliquen moltes coses de la naturalesa humana: el càrtel de Sinaloa, a Mèxic, i el Salvador, on operen els esquadrons de la mort. El resultat d’aquelles 100 hores de gravació es pot veure en els cincs capítols, de 60 minuts, d’aquesta nova entrega de Clandestino, que estrena avui DMax (22.30).

Els tres primers episodis d’aquesta sèrie documental estan centrats en aquell càrtel mexicà, l’organització criminal més poderosa del món, que fins al seu empresonament encapçalava el Chapo Guzmán. Un tema aquest el del narcotràfic, pel qual el periodista navarrès sembla tenir certa tirada, com ja es va veure a Amazonas clandestino, reconegut amb un premi Iris. «És que el narcotràfic ens explica més coses de les que ens pensem del món en què vivim, perquè simplement és una versió extrema del més pervers del sistema», explica Beriain, que dona una dada definitiva: «És el responsable del 90% de la població carcerària mundial».

El reporter i el seu equip van conviure amb els sequaços de Guzmán en un moment complicat: quan es produïa la lluita pel poder per liderar el càrtel. «Hi havia una inestabilitat tremenda. Era com un joc de trons, i a nosaltres ens va enxampar al mig», rememora. Una vegada més van palpar el perill a l’haver de tractar amb personatges de tot tipus.

En aquest cas han sigut sicaris, narcos, policies corruptes, mules humanes, químics que processen les drogues a l’estil de Breaking bad i els fills dels grans capos, que s’entreguen a festes eternes presidides per l’alcohol, les drogues i les armes. Aquesta immersió total ha donat com a resultat una Narcopedia que recull 17 termes que serveixen per conèixer millor el fenomen i que es podrà consultar a la web del programa.

Els dos últims capítols de Clandestino es dedicaran als esquadrons de la mort que operen al Salvador per acabar amb la violència de les bandes conegudes com a maras. I és que, com que el 85% dels seus crims queden totalment impunes, no els queda cap més opció que crear grups per venjar les morts o, simplement, netejar el país de criminals. «De vegades aquestes bandes tenen un perfil més defensiu; altres, van directament a matar», explica.

«El Salvador és un país fascinant, amb una gent meravellosa. Però estan vivint una vida terrible: percentualment ara hi ha tants morts per habitant com en el pitjor moment de la guerra de l’Iraq. I, a més, no només es mata: també s’ha d’esquarterar, mutilar… crear un llenguatge al voltant de l’assassinat». La seva població està vivint un episodi encara més tràgic que el de la seva cruenta guerra civil: «La gent que la va viure ens va dir que era pitjor, perquè ara no hi ha bàndols. Et ve la mort per l’esquena», assegura.

LES XIFRES

Les xifres que s’associen a aquests dos llocs són tràgiques. Encara que, segons Beriain: «A Clandestino  més que parlar de xifres mostrem la vida que hi ha al seu darrere». Però els guarismes tenen molt protagonisme en aquests episodis. Com el 13 i el 18, els números de dues de les bandes de maras, Salvatrucha 13 i les del Barrio 18, que apareixen escrites als murs d’aquell país. «Amb les quals es busca marcar territori i que alguns grups es dediquen a esborrar»

Notícies relacionades

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Elna tremola davant l’arribada d’‘indepes’ amb autocar

O el 701, la posició que ocupa el Chapo Guzmán a la llista Forbes (la de les fortunes més importants del món), que porten els sicaris a les viseres i les samarretes. Una prova de l’admiració que aquest arriba a despertar. «En termes freds, el Chapo Guzmán és el responsable d’una estructura que ha provocat moltes morts, però deixa molta iniciativa individual a qui vulgui vendre cocaïna. I per això li tenen una lleialtat que pot semblar aberrant», assenyala. 

Com a curiós de la naturalesa humana, Beriain també ha tret conclusions d’aquestes noves experiències: «No són gaire clares, perquè soc una persona en recerca. Però el que espanta és que tots tenim una petita part d’això que veiem des de fora com a monstruós».