Científics en la televisió

S’estrenen les noves sèries, arriben idees fresques, actors per conèixer i molt coneguts, remakes amb ambició, adaptacions de còmics i best-sellers, projectes promocionats per tot arreu... I un any més hi ha productes que segueixen dominant àmpliament en tots els rànquings que mesuren els consums de la població. Es tracta de sèries que marquen una època i que passen a la història diferenciant-se dels centenars d’altres sèries que duren en el millor dels casos tant com es mantenen en emissió. D’entre les actuals és Joc de trons la que molta gent citaria com la més gran, i sens dubte atresora mèrits suficients per ser considerada com a tal.

Però la número u és The Big Bang Theory, i setmana rere setmana segueix aconseguint ser el programa més vist al seu país d’origen, mèrit inqüestionable en la desena temporada, amb els protagonistes ja a la vora dels 40 anys i gairebé tots aparellats en el que era una sèrie d’amics joves i solitaris.

Venuda a tot el món, és digna heretada del tron que van ocupar Friends o Cheers i el seu èxit internacional en productes de format de comèdia únicament és equiparable a Los Simpson, sens dubte la sèrie més gran de la història. I, a més, és televisió en obert, la que s’escriu pensant que hi haurà uns quants talls publicitaris durant l’emissió. La més difícil per a un guionista.

Darrere seu no només hi ha els genis creatius Chuck Lorre (el pare de l’invent ) i Bill Prady (el responsable del to nerd de la sèrie), sinó algú que és menys conegut i però que malgrat això resulta essencial: David Saltzberg, professor de Física i Astronomia a la Universitat de Califòrnia que és l’encarregat del to científic de les converses entre els protagonistes; en especial les disquisicions de Sheldon quan parla, per exemple, de la teoria de les cordes o el decaïment d’antiprotons.

Amb un mes d’antelació, aquest geni de la ciència amb característiques semblants a Sheldon, rep els guions amb espais reservats als comentaris científics perquè els ompli; també assisteix a les gravacions per, entre altres coses, comprovar que el que apareix a les pissarres és correcte, i assessora els actors quan simulen discussions de marcat caràcter científic.

Notícies relacionades

Pedro Ruiz i la crítica elegant

Santos Cerdán i l’ortografia

Com a curiositat, es porta especialment bé amb Mayim Bialik, antiga Blossom, que ara interpreta Amy Farrah Fowler, que és en la vida real doctora en neurociències i ajuda Saltzberg en aquells aspectes que estan relacionats amb la Biologia.

Groucho Marx deia que «la televisió havia fet molt per la seva cultura, ja que cada vegada que la veia se n’anava a llegir un llibre». No és l’únic cas d’efectes curiosos provocats pel mitjà que més influeix en les nostres vides. Quan Salzberg estudiava l’existència o no de la matèria fosca i es dedicava a mesurar la massa del bosó W o a descobrir l’últim quark, res li hauria fet pensar que acabaria sent convidat a cursos de guionistes de comèdia o fins i tot a salons de còmic (va estar a Barcelona en un d’ells) , però aquest autèntic friqui de la ciència és la demostració, una vegada més, que a la televisió hi ha lloc per a tot, sempre que es faci amb talent, coneixement i humor.