María Teresa Campos: "Aquí no surten friquis, sinó una família tradicional".

Ja forma part de la història de la tele a Espanya. Oberta sempre a innovar, la presentadora de ‘¡Qué tiempo tan feliz!’ (T-5) s'atreveix ara a protagonitzar amb la seva filla Terelu un ‘docu-reality’ en què apareix tan irònica i bromista com sempre, però també més profunda.

¿Veurem realment el seu dia a dia? El programa té moltes més coses que la nostra vida, perquè si no, tindria un recorregut curt. El que passa és que la vida d'una persona no és al mateix en un plató que fora. Aquest programa ens acosta més a qui ens coneix fa temps i als que vulguin fer-ho.

Quan l'hi van proposar… Em va fer gràcia [riu]. Però són molt respectuosos amb mi… Volem fer uan cosa que tingui una miqueta de tot: naturalitat, vivències, gent coneguda… No és un ‘reality’, sinó un ‘docu-reality’, perquè sempre hi ha un tema d'interès sobre el qual aprofundir. Si va bé....

¿Podria tenir llarg recorregut? Això no ho decideixo jo. Però si una cosa funciona, és lògic que sí. Encara que ara la competència és tremenda. I vigila on et posen, a quina hora, contra què…

Hi haurà qui digui que què fa aquí. Perquè no saben el que farem. No és un ‘reality’ com ‘GH’ o qualsevol altre amb gent de tipus molt diferent del nostre, amb tot el respecte. Aquí no surten friquis, sinó una família tradicional.

¿Com es va triar els convidats? Són gent que coneixem, i jo aquí puc aportar molt, perquè en conec molta i important. I això pot enganxar. Però no em faré il·lusions, perquè sóc molt supersticiosa.

¿Havia vist ‘Las Kardashian’? No tenim res a veure amb elles, encara que tant de bo el nostre programa ens sortís amb el mateix èxit que el seu. L'altre dia el vaig veure i em van semblar molt gracioses.

¿La Campos apareix tal com és? Mai és igual estar en un plató que a la teva vida normal, per molt pròxima o natural que siguis. Surto amb la ironia que em caracteritza i intentat prendre'm moltes coses a broma, encara que alguns temes me'ls prenc molt a pit.

Diu Terelu que li encanta innovar. Sempre intento inventar coses noves. I li podria donar una llarga llista d'espais meus que després han sigut programes. Fins i tot amb el mateix títol. Un ‘leitmotiv’ de la meva vida és tractar de crear coses. A vegades amb més encert que altres.

¿El seu temps és tan feliç com diu el seu programa? Les coses estan malament per a tothom. Jo he tingut uns anys difícils a nivell personal i la meva feina m'ha tret de moments durs. L'últim, la pèrdua de la meva germana. Quan posava els peus al plató era com si no hagués passat; però ha passat. I després hi ha la meva filla…En el programa es veurà tot això.

Notícies relacionades

Terelu Campos: "¡Tant de bo fos una Kardashian i visqués com ella!"

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

Molts es veuran reflectits. Vivim el mateix que tothom, el que passa és que som unes privilegiades per treballar en el que ens agrada, quan hi ha tanta gent sense feina... Però dir “¡Ai, ella que bé que està!”… Jo fa molts anys que tinc èxit, però gràcies a això molts han treballat.

¿Pensa en la jubilació? La jubilació depèn de moltes coses. Fonamentalment de la salut. Encara que, ara, sense la vesícula estic fenomenal. Es veu que ha augmentat el nombre de persones que l'hi treuen, perquè com que en una setmana ja em van veure al plató arregladíssima i pintada… [riu].