Helena Resano: "En aquesta professió, l'ego és el pitjor company de viatge"

La periodista acaba de publicar 'La trastienda de un informativo' (Alienta Editorial), en què explica els secrets de la professió, aquest vell ofici dedicat a explicar «el que algú no vol que se sàpiga».

–¿Quin és l’objectiu del llibre? Vostè dóna classes a la universitat, i diu que volia ordenar idees.

–Ordenar els apunts. Vas sistematitzant les sessions, però no les havia organitzat. El llibre neix a partir d’aquí i de les converses sobre periodisme amb els meus amics. Un d’ells em va dir que estaria bé publicar un llibre, perquè ara mateix no hi ha res així al mercat. 

–¿Ho tenia clar?

–Vaig tirar moltes vegades la tovallola, perquè pensava que ni li interessaria a ningú ni que podia explicar alguna cosa nova a l’estudiant. 

–Altres col·legues seus escriuen novel·les. ¿No li han agafat ganes de fer-ne?

–De moment, no. Em fa molta angúnia, perquè sóc una lectora empedreïda i molt crítica, i em costa molt enganxar-me a un llibre. Això d’escriure una novel·la em semblava una mica agosarat. 

–També confessa que té una espineta clavada per no haver pogut explicar en directe l’11-S i la mort de Joan Pau II.

–Sí, però després hi ha hagut grans regals, com l’elecció de Berglolio i la reelecció d’Obama, un viatge que recordo amb molt d’afecte.

–Cita com un aspecte negatiu la «tirania de la imatge».

–A la ràdio o en un diari no s’aprecia, però la càmera és un xivato que tot ho veu, i si un dia estàs menys àgil et demana un esforç extra. I a més a més, ara que ens fan posar drets, s’ha d’anar perfecte des dels cabells fins als peus.

–Admet que les notícies d’última hora li treuen «anys de joventut».

–Sí, són moments de moltíssima tensió. És un esgotament total, com si hagués fet una marató. 

–¿Què li recomanaria a algú que comença ara en aquest món?

–Que sigui una persona que tingui la necessitat d’estar informada, que el fet de saber el que està passant ho senti com una necessitat. I que tingui humilitat.

–Ryszard Kapucinsky deia que per ser bon periodista s’ha de ser bona persona.El periodisme està bastant abonat a l’egocentrisme.

–Sí, però jo crec que l’ego és el pitjor company de viatge que pots tenir en aquesta professió. Fer una trajectòria llarga només ho pots aconseguir amb professionalitat. I això va unit a respectar i a valorar la feina dels altres i saber que necessites el teu equip per fer un informatiu.

–Suposo que deu estar molt cansada que tothom li recordi l’episodi de Letizia Ortiz, a qui va substituir a TVE...

–Sí, n’estic fins al monyo, l’hi confesso. No hi ha entrevista que no surti.

–Perdoni que sigui una d’aquestes persones. ¡Quin repte ocupar el seu lloc a l’informatiu!

–Sí, a més a més em van comunicar que la substituiria el mateix dia que fèiem l’anunci del compromís. «No serà ara, esperarem un temps», em van dir. I així va ser. Es va decidir que esperaríem un temps per deixar espai. La direcció i jo érem conscients que la pressió seria brutal.

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

–A RTVE, on va treballar més de cinc anys, li plouen les crítiques. ¿Com valora la situació? 

–Em fa molta pena veure que ha perdut força a l’hora de ser referent, però haurà de fer crítica. Crec que el millor valor que té aquesta casa són els professionals que treballen a la redacció. Estic convençuda que la situació es revertirà.