Bruno Oro: "No trobaré a faltar el personatge de Mas"

Després de nou anys ficat en la pell de l'Artur Mas de Polònia' (TV-3), Bruno Oro (Barcelona, 1978) ha decidit que ja és hora que la seva professió agafi un altre rumb. Aquest dissabte (dia a què el programa ha sigut excepcionalment desplaçat), a les 21.30 hores, el Mas 'polac' pronuncia el seu últim discurs, que, casualment, també serà l'últim monòleg de l'actor en el programa que tantes satisfaccions li ha donat.

-Quina coincidència que es retirin a la vegada Mas i vostè. Si no fos perquè ni el mateix president s'ho imaginava, pensaríem que ho havien consensuat...

-No, ha sigut una carambola que ens ha regalat el destí. A ‘Polònia’ ja ha passat, ja hi ha hagut algunes caramboles, però tan fortes com aquesta, no.

-Després del ‘15-15’ de la CUP ens ho creiem tot…

-Realment, els últims anys han sigut una bogeria. Des del pacte fiscal fins al procés... Aquests anys han sigut molt intensos.

-¿Trobarà a faltar Mas? El personatge, és clar.

-No, perquè he estat molts anys fent-lo. Trobaré a faltar l'equip, els guions enginyosos, el tip de riure que ens fèiem fins i tot en situacions d'urgència i de presses. Però el personatge, no, perquè els actors tenim sempre ganes de canviar de paper. I 10 anys són molts anys.

-¿Quan veia Mas, pensava: “Més Mas, no”?

-No, perquè buscava maneres de reciclar-me i de buscar-li gestos nous. De fet, fa pocs mesos n'hi vaig trobar un de nou que no havia observat.  A més, era un personatge molt agradable de fer pel moment que estàvem vivint. Per tant, en aquest nivell no he tingut saturació, he seguit enriquint-lo, crec, en la mesura que he pogut.

-¡Fins i tot ell ha arribat a imitar el seu Mas!

-Sí, en algun míting, quan li deien: "Guapo", ell responia: "Gràcies". Alguna conya n'ha fet, sí.

-¿I li ha fet saber alguna vegada si el molestava ser imitat?

-Home, no és fàcil veure's imitat, segurament; no crec que li agradés gaire, però la relació era cordial. Les últimes vegades que ens hem vist em feia bromes i en alguna foto que ens havíem fet feia algun gest com el meu. Hi havia un bon rotllo.

-¿I com ha viscut al carrer ser el president de la Generalitat?

-Ha sigut molt gratificant. Com que t'estiguis dutxant al gimnàs i et diguin: "President, ¿què passarà amb la independència?". I coses així, que no saps on posar-te. La veritat és que he rebut molt d'afecte. Perquè ‘Polònia’ agrada molt a tothom, a tota la família. És molt gratificant treballar en aquest programa.

-¿I ha rebut queixes d'algun imitat?

-No, la veritat és que no, perquè fins i tot Quim Monzó ha dit: "Ara ja he sortit al 'Polònia', ja sóc algú". Perquè dóna rellevància i projecció. Els polítics hi van començar a sortir per accident, perquè Toni Soler, el director del programa, en la primera temporada li va oferir sortir a Josep Piqué, llavors president del PP a Catalunya, i va dir que sí, i alehsores tots hi van voler sortir. Van veure que era un bon màrqueting.

-¿Li costarà veure un Mas que no és el seu?

-Aviam, de fet ja va fer aquest paper també Carlos Latre, encara que només uns mesos. Ja hem treballat junts un dia i és un gran actor que té grans recursos, i ho farà molt bé. Li dono el relleu amb absoluta tranquil·litat.

-En la gravació del monòleg final, el que es veurà aquest dissabte, se'l notava tan emocionat o més que el seu personatge.

-Sí, vaig estar a punt de trencar-me, però vaig aconseguir aguantar fins al final.

-Són molts anys, però la decisió d'anar-se'n ha sigut seva.

-Sí, tinc un projecte, que és un llargmetratge que he escrit amb Fernando Trullols, que és un gran guionista, i que protagonitzaré jo mateix amb Clara Segura.

-Sempre Clara Segura...

-Sí, som inseparables. La veritat és que em fa molta il·lusió aquest projecte; poder-lo fer tranquil·lament, poder compondre la banda sonora jo mateix… Això em té ocupat ara. La idea és rodar quan hàgim acabat el guió.

-La ràdio no l'abandonarà...

-No, seguiré col·laborant a ‘El matí de Catalunya Ràdio’ un parell de dies a la setmana.

-M'imagino que ara tindrà més llibertat, perquè serà difícil compaginar la gravació de 'Polònia' amb altres coses.

-És un programa molt intens. I a més, la imatge es desgasta. Fa molts anys, 11, que surto en antena. Fins i tot hi va haver una època que feia 'Polònia' i 'Crackòvia', vull dir que simultaniejava dos programes a la setmana. He fet 'Vinagre', 'El cor de la ciutat'...Crec que deixar respirar la teva cara és positiu.

-Per fer música sí que ha trobat temps.

-Sí, he pogut gravar tres discos, el que passa és que no m'hi he pogut dedicar com voldria. És el mateix que em passa amb el teatre; he anat fent coses --últimament ‘Polònia, el musical’; 'Rosa tatuada', amb Clara Segura…--, però m'agradaria dedicar-hi més temps.

-Amb aquest projecte saldarà el seu deute amb el cine, que sí que tenia més abandonat.

-Sí, últimament havia fet alguna aparició. És que treballar a ‘Polònia’ és molt cansat.

-El ritme de treball és fort, per això ho converteix en una gran experiència professional, ¿oi?

-Si, 'Polònia' és una molt bona escola. Es treballa amb molta urgència, amb moltes presses, però és fantàstic, perquè els guionistes són brillants i interpretativament és molt divertit.

Notícies relacionades

Comuniquin, sisplau

El que comunica l’Església

-Només d'arribar, Carles Puigdemont ja els ha fet la jugada de desplaçar el programa --el seu últim programa-- a dissabte.

-Sí, perquè Mònica Terribas li feia una entrevista en el nostre horari. És el que toca. Estem al servei de la televisió pública (diu rient).