'Aquí Paz y después Gloria' s'acomiada avui de Tele 5 sense pau i sense glòria

Antonio Resines i Mónica Estarreado han format un divertit tàndem durant les poques setmanes d'emissió d0'Aquí Paz t después Gloria', la sèrie de Tele 5 que s'acomiada aquesta nit (22.30) sense haver aconseguit la pau i amb força poca glòria. Ell és el protagonista principal de la història en el doble paper del pare Ángel i el seu germà bessó, Paco, mentre que ella interpreta la seva exnòvia Paz. Tots dos expliquen a EL PERIÓDICO les sensacions que han viscut al gravar una telecomèdia que va començar a gestar-se fa dos anys ja amb problemes.

ANTONIO RESINES:

–Aquesta sèrie s'havia de dir 'He visto un Ángel' i va haver de ser completament remodelada perquè no els agradava als directius de Tele 5. ¿Què va sentir al ser un dels tres únics actors que van quedar d'aquell equip inicial?

–La història és la mateixa. S'han introduït elements i personatges nous, però la història bàsica és la suplantació. Aquest és el truc: un paio que es fa passar per un altre sempre té bona pinta i sempre ve de gust fer-lo. A més, es donen les circumstàncies que són germans bessons: un capellà i l'altre que simula ser-ho. El guió sí que és diferent. L'arrencada és molt semblant, però el desenvolupament és diferent. No vull dir que sigui millor ni pitjor, només que va agradar més que la primera.

–¿Va arribar a témer que aquest projecte no tirés endavant?

–Sí, és clar. Això es decideix fer el febrer del 2012. El primer any no vam fer més que els càstings. El 2013 Fernando Colomo va dirigir el primer capítol. Es va haver de reestructurar tot perquè no agradava. Tornem a començar amb nous guions i personatges i comencem a preparar el febrer del 2014. Fins al 2015, que és quan hem estrenat.

–¿Per què no els va agradar als responsables de Tele 5?

–No funcionava. No hi havia cap raó concreta. A mi em va sorprendre perquè l'havia fet i l'havia vist i no em semblava malament. Això és molt senzill, perquè es fa un test a través d'una enquesta. És un test qualitatiu: el veu la gent i dóna uns resultats. I no és que no li agradés a ningú, sinó que no hi havia ni entusiasme ni unanimitat. I això per a una sèrie és complicat perquè si agafes un públic variat has de tenir un mínim. Si no, te la jugues. Es va preferir parar. Ens podien haver fet fora a tots, però es va decidir arriscar perquè l'arrencada de la història és molt bona: la suplantació sempre ha funcionat.

–¿Com ha sigut treballar novament amb Antonio Molero (Julián)?

–Fantàstic. Ho havíem intentat diverses vegades perquè ens havien proposat algunes coses junts, però al final no van tirar endavant per unes coses o per altres. Ell va fer la sèrie 'Buenagente', jo en vaig fer una altra, la de 'Cheers', que va ser impressionant. Vam estar esperant Jesús Bonilla per a aquesta sèrie, però es va avançar i va fer 'Chiringuito de Pepe'. Jo hauria repetit tranquil·lament amb tots ells l'experiència de 'Los Serrano'. La feina és molt més suportable si treballes amb companys que són bons actors, bona gent i rius amb ells.

–¿Hi ha alguna semblança entre els personatges que feien Molero i vostè a 'Los Serrano' i aquests d''Aquí Paz y después Gloria'?

–No. Ens hem canviat els papers: ell és molt més bona persona, més estil Diego Serrano, tot i que està una mica guillat, perquè li han donat uns cops al cap i se li nota. Jo sóc més com Fiti a 'Los Serrano', més d'embolicar la troca, més canalla i penques. Són diferents.

–¿Què va passar amb 'Cheers' perquè digui irònicament que va ser «impressionant»?

–Jo em vaig pensar que funcionaria i no va funcionar. ¿Que per què? Pot ser per quan vam sortir. No ho sé. A molta gent no li agrada això que s'adapti aquí una sèrie mítica d'èxit nord-americana. No els fa gaire gràcia. El mateix va passar amb 'Las chicas de oro' i algunes altres adaptacions, que no van funcionar. Molta gent ens va dir que no ens ho féssim perquè no funcionaria. Però els guions eren bons i el repartiment i la direcció eren competents. Veus un capítol ara i no et sembla un horror perquè la veiés tan poca gent. Però bé, va caure l'audiència i nosaltres en depenem.

–¿Com li va de president de l'Acadèmia de Cine?

–Em va tocar en principi ser-ho perquè era vicepresident. I encara que no volia seguir per ser difícil de compaginar amb la feina, al final no em va importar continuar perquè és una tasca estupenda i es poden fer moltes coses.

–¿No es veu com el Pablo Iglesias del món del cine?

–Sí, jo em llevo cada matí pensant-ho. ¿Ho diu pels cabells? Podria posar-hi de titular: «Resines es considera el Pablo Iglesias dels actors pels cabells» (riu).

–¿Què faria perquè no hi hagués tantíssim atur en la professió?

–Una de les coses que es podrien fer és abaixar l'IVA. Han dit que l'abaixarien, però no ho han fet. Si el redueixen ara és per preguntar-los per què no l'han abaixat abans. Ja ho hem demostrat per activa o per passiva: es recapta menys perquè ve menys gent. Si s'abaixen les entrades se suposa que hi anirà més gent. Però no només al cine, sinó al teatre, la dansa, la música… tots els espectacles. El futbol no té aquest IVA, i el porno tampoc. No s'entén.

–Així doncs, tocarà fer porno...

–Sí, jo m'estic preparant. Pot posar de subtítol de l'entrevista «Resines es dedicarà a fer porno després de ser president de l'Acadèmia». Ha quedat tan traumatitzat el pobre...

MÓNICA ESTARREADO:

–¿El seu personatge estava en la versió inicial, que va haver de ser remodelada perquè no els agradava als caps de la cadena?

–No ho sé. No he tingut curiositat per saber-ho, perquè la veritat és que tant me fa. Jo només en tinc coneixement des que vam començar el nostre capítol u. Però crec que això és una altra cosa i que no té res a veure amb allò: s'ha canviat tot.

–¿Com veu això que se suspengui una sèrie i facin fora gairebé tothom per tornar a començar? ¿Li ha passat mai?

–No. Però sí que passa perquè la ficció és així. Hi ha pel·lícules que comencen amb un protagonista i acaben amb un altre. També va passar una cosa semblant amb 'Sin tetas no hay paraíso'. Ho sé perquè era de la mateixa productora que 'Yo soy Bea'. Sempre ha passat, però el que passa és que no transcendeix per no fer mal. I és lògic que es guardi discreció, perquè ningú té per què saber-ho . Pots ser un actor meravellós i no encaixar en un personatge determinat. També li passa a la premsa quan obre un diari nou, que hi ha moltes proves i canvis respecte a la idea inicial. Això és el mateix, però amb el condicionant que ha d'arribar a una audiència i hi ha molta publicitat al darrere i moltes conseqüències econòmiques.

–¿No creu que el seu personatge és el menys esbojarrat de tots els de la sèrie?

–Sí, és el més realista. La Paz és una noia amb un passat desastrós. Quan em van trucar per a aquest personatge em van dir que jo havia de ser l'ull de l'espectador, el personatge amb qui se senti identificat el públic. Em van dir que si això fos una comèdia boja tots estarien bojos, però que volien que l'espectador sentís empatia amb mi i que jo fos el contrapunt dins de la bogeria. Si no, seria tot un caos.

–O sigui, que vostè és com un espectador infiltrat en aquesta voràgine d'excentricitat...

–Exacte. Quan hi ha una escena que és molt esbojarrada i hi ha un personatge que posa seny, el públic s'adona de com estan de bojos tots per contrast amb aquesta persona. És una tàctica o recurs que utilitzen molt en les comèdies. Però això no vol dir que més endavant la Paz no es torni boja. En el penúltim capítol, en el setè, se li n'ha anat la bola completament, perquè ja no aguanta més la tensió, però és puntual. Ella està sempre amb els peus en la terra, tot i que les coses que li passen no són gaire normals. Aquí hi ha la clau d'aquesta mena de comèdies, a veure un personatge normal que aquesta envoltat de bojos.

–¿Com li va amb els seus il·lustres companys de repartiment? 

–Meravellós, tot i que no havia coincidit amb cap. Per Antonio Resines tinc debilitat. L'admirava feia temps, perquè m'agradava molt com a actor. Crec que és un dels millors intèrprets d'aquest país, tant en comèdia com en drama. En drama m'agrada fins i tot més. Però al treballar amb ell, t'adones que passa del drama a la comèdia amb una versatilitat increïble. El conec tant i tenim tanta connexió i tanta química que em moro de riure.

–¿Quines sèries li agraden més com a espectadora a Mónica Estarreado quan es relaxa?

–Sóc molt consumidora de sèries de ficció. M'agraden molt. Però últimament em vénen de gust coses que no em facin pensar gaire i em diverteixin. No m'agraden els drames. És veritat que vaig veure 'Los nuestros' (emesa fa uns mesos per Tele 5 i protagonitzada per Hugo Silva i Blanca Suárez) i em va semblar una gran sèrie, malgrat la seva duresa. Però segueixo preferint els productes lleugers i sense més pretensions que entretenir-te.

Notícies relacionades

Alba Carrillo, a la SER

Apostoflant

–¿Li hauria agradat fer el personatge de Blanca Suárez?

–A totes les actrius ens hauria agradat fer tots els personatges. És una regla comuna per a tots els que ens movem en aquesta professió. Però crec que 'Los nuestros' és una sèrie meravellosa i que ningú ho hauria fet més bé que ella.