CRÒNICA

Calor balcànica a Pedralbes

Goran Bregovic va inflamar el festival combinant el sentiment i l'agitació

Goran Bregovic, al festival de Pedralbes.

Goran Bregovic, al festival de Pedralbes. / FERRAN SENDRA

1
Es llegeix en minuts
JORDI BIANCIOTTO / BARCELONA

Goran Bregovic té un peu a l'acadèmia i un altre a la taverna, i mentre s'esforça a elaborar una música balcànica alhora moderna i amb arrels, el públic (i el cos) li demana les seves cèlebres cançons de ritme esverat, al so de consignes com «gas, gas». De tot això en vam tenir dissabte al Festival Jardins de Pedralbes, solemnitat introspectiva i festa desfermada, en dues hores i mitja llargues d'expressió frondosa, amb una àmplia formació rítmicament sostinguda en el senzill bombo, el goc serbi, a les mans del també poderós cantant del grup, Muharem Redzepi.

Notícies relacionades

Contrastant amb la seva imatge d'esbojarrament festiu, Goran Bregovic ofereix, emparat per la seva Banda de Casaments i Funerals, recitals de minuciós desenvolupament, en què les explosions de vitalitat semblen compensar la severa melancolia d'altres composicions, que a Pedralbes van dominar la primera part del recital. Peces com la tenebrosa St. Bartholomew night (de la banda sonora de La reina Margot, de Patrice Chereau), So nevo si o la inèdita, instrumental, Natura. Veus fondes, les del sextet coral, aixecant-se amb tota la seva potència tràgica, i el toc gairebé sobrenatural del duo femení, les búlgares Daniela i Rudmila Radkova. El líder, Bregovic, de blanc nupcial, com sempre, tocant diverses guitarres i sumant la seva veu a la de Redzepi en la dolça Ausencia, cançó que en el seu dia va gravar amb Cesária Évora.

ESTRENES I 'HITS' / Material dels seus últims discos (com President, la seva rumbera associació amb Gipsy Kings) i un parell de peces noves més, Mik milk i Bajuski, fonent emotivitat i ritme penetrant, totes dues destinades, potser, al seu pròxim disc, que sortirà al novembre. Passat l'equador del repertori, la cadència general es va anar accelerant (fins i tot amb falques sensibles com la sempre celebrada Ederlezi, d'El tiempo de los gitanos, el film d'Emir Kusturica) i les cadires van sobrar quan van anar sonant Gas gas, Trucker's song, la versió de Bella ciao i Kalashnikov, entre escenes de ball desenfrenat a la pista i la grada. Pedralbes, informal.

Temes:

Música