Mr. Spock, a l'última frontera

Potser el principal protagonista de 'Star Trek (La conquista del espacio)' era el capità Kirk, rector dels designis de la nau Enterprise en la seva lluita contra klingons i romulans i en les missions quinquennals per l’espai, l’última frontera com es deia a l’inici de cada capítol de la sèrie clàssica, emesa entre el 1966 i el 1969. Potser. Però, ¿què hauria sigut de la innovadora telesèrie i de les moltes addiccions que ha generat des d’aleshores sense el concurs d’un personatge tan estrany com el senyor Spock i de l’actor que l’interpretava, Leonard Nimoy? Spock va ser un secundari d’altura que a poc a poc va arribar al màxim protagonisme. I amb ell, l’ahir mort Nimoy es va guanyar un lloc en l’olimp de la primera gran era de la ficció televisiva nord-americana.

No és estrany que J.J. Abrams recorregués a Nimoy, i no William Shatner, el capità Kirk televisiu, per incorporar l’enigmàtic William Bell a la seva sèrie 'Fringe' (2009-2012). Va ser l’antesala del que seria el pas d’Abrams a la realització de les noves entregues cinematogràfiques de les aventures de l’Enterprise, 'Star Trek' (2009) i 'Star Trek: en la oscuridad' (2012), totes dues amb el concurs episòdic, però gens nostàlgic, del ja molt envellit Nimoy. Abrams és un bon trekkie que ha sabut reconduir els mecanismes de la sèrie per altres camins, i Nimoy va ser, en certa mesura, la baula entre una lectura i ­l’altra.

EL GÈNERE FANTÀSTIC

Nascut el 1931, com el seu company d’odissees espacials Shatner, a la ciutat de Boston (EUA), Nimoy va morir ahir als 83 anys, víctima d’una greu malaltia pulmonar que el mateix actor va fer pública el 2014. La seva carrera estarà sempre associada, per descomptat, a Star Trek, encara que va realitzar un centenar d’interpretacions a la televisió i el cine, gairebé sempre associades als gèneres fantàstic, western i ciència-ficció.

Va debutar el 1951 i va participar en els seus inicis en produccions B com el serial 'Zombies en la estratósfera' (1952); 'The brain eaters' (1958), sobre devoradors de cervells humans, o un episodi de la tercera temporada d’una altra de les grans sèries de l’època, 'Dimensió desconeguda' (1959-1964), sempre en papers breus o anecdòtics. Va treballar igualment en capítols de les cèlebres 'Bonanza', 'Caravana', 'Els intocables', 'Perry Mason', 'Rumbo a lo desconocido', 'El virginià', 'El agente de CIPOL' i 'Doctor Kildare', encara que la seva espigada figura no va acabar de funcionar en les ficcions de caràcter més realista.

Fins que va ser escollit per encarnar Spock, el membre vulcanià de la tripulació de l’Enterprise, en una sèrie d’acceptació curiosa: en el seu moment mai va passar del lloc número 52 del rànquing d’audiència, però avui és una de les principals sèries de culte i va generar moltes altres revisions en format televisiu i cinematogràfic.

Notícies relacionades

Els mil temes de ‘L’altaveu’

'Desaparegut', el fenomen que ha arribat al número 1 de Netflix: "Mai m’hauria imaginat que l’èuscar m’obriria camí com a actor"

Gene Roddenberry, el creador de 'Star Trek', va ser el seu principal valedor. Al principi havia pensat en Martin Landau per interpretar Spock, i ben mirat no hauria sigut tampoc mala elecció; fins i tot tenen una certa semblança física, i més després de passar per la sala de maquillatge, arquejar les celles, vestir-se amb l’'skijama' blau i gaudir d’orelles punxegudes i serrell a l’estil Beatle d’intens negre atzabeja. Paradoxes de la vida televisiva, Nimoy va substituir a Landau quan aquest va abandonar 'Misión: imposible' després de la tercera temporada, el 1969. Nimoy va compondre en aquesta altra sèrie tan influent un agent especial caracteritzat per les seves capacitats per a la màgia i la hipnosi.

Roddenberry no va ser només el seu màxim valedor. Ell, i només ell, el va defensar amb totes les seves forces quan els executius de la companyia NBC van voler acomiadar-lo de la sèrie al veure el primer episodi. Roddenberry tenia raó i Spock es va convertir en una icona pop que va transcendir la sèrie. En el cine tindria poc recorregut: va fer una notable composició a 'La invasió dels ultracossos', el 1978. Encara que va escriure un llibre autobiogràfic titulat 'No soy Spock' (1977), amb el conegut enuig dels fans, va participar en les diverses pel·lícules sobre la sèrie realitzades a partir del 1979 i fins i tot en va arribar a dirigir dues, 'Star Trek: a la recerca de Spock' (1984) i 'Missió: salvar la Terra'(1986), a més de la comèdia 'Tres hombres y un bebé' (1987).