El 'Salvados' sobre el frau en els cursos de formació, en 10 frases

El programa de Jordi Évole no ha comptat aquest diumenge amb un personatge del panorama polític nacional, però sí ha abordat un tema d'interès: el frau en els cursos de formació.

A 'Parados y defraudados', l'espai investiga com es gestionen els prop de 2.100 milions d'euros que s'inverteixen en els cursos de formació i compara el sistema espanyol amb el de Dinamarca. Évole entrevista Mogens Lykketoft, president del Parlament d'aquell país, un dels que menys corrupció registra al món.

L'espai recull, així mateix, testimonis de formadors i alumnes que han experimentat en carn pròpia aquest frau.

EN 10 FRASES

1) En la introducció del programa, María deixa la seva experiència, que després ratifiquen alguns altres dels aturats que participen en aquests cursos: "Tinc cinc o sis cursos que no m'han servit per a res; una pèrdua de temps i diners".

2) Pregunta d'Évole: "¿Es gasten 2.100 milions d'euros en els cursos i no es comprova la seva eficàcia?". Beatriz, una de les responsables dels cursos de l'Inem, no té més remei que confessar que no, que l'únic que es fa és impartir-los, però no se sap si són efectius o no.

3) Paco, un dels formadors, que imparteix cursos per a aturats des del 1988: "Jo he vist impartir cursos de lampisteria amb fotocòpies. ¿Com és possible?".

4) Segueix Paco, quan Évole li pregunta si creu que hi ha diners que 'es perden' abans d'arribar als cursos de formació: "Aquí lluitem molt i la gent ho té cru. No hi ha paper higiènic per netejar-ho".

5) Des de Dinamarca, on és des de fa 8 anys, Iván S. Pasarín, que ara està en atur, parla de com funciona l'Inem allà. "Si no fas dues o tres sol·licituds de feina a la setmana, et prenen l'atur [el subsidi per desocupació]. És així de senzill".

6) Seguim a Dinamarca, ara amb Reyes Sánchez, consultora que fa un any i un mes que treballa en una empresa danesa i 14 anys al país. "Em van agafar en una feina per a la qual no estava del tot formada. Em van pagar un curs de tres mesos de formació a la universitat, ¡i en horari laboral! Una altra persona feia la meva feina mentrestant". Reyes continua: "L'acomiadament és molt fàcil; et poden acomiadar de la nit al dia. [...] Et poden acomiadar simplement per estalviar diners". "Si no ets a l'oficina, et poden acomiadar per missatge o mail", afegeix.

7) Ramón, exformador d'aturats. "El curs en si no es pot dir que sigui fraudulent, però sí que hi havia certes irregularitats per aconseguir més diners que després no s'utilitzava en el que tocava". "Se'n facturaven 50 i se'n negociaven 20; això vol dir que se'n pagaven 20 al formador i els 30 restants se'ls quedava l'empresa". Els centres es queden part del sou dels formadors i es falseja l'assistència d'alumnes.

8) Lucía, una formadora d'Extremadura que oculta la seva cara, denuncia: "El director del meu centre m'acompanyava al banc a cobrar la meva nòmina i se'n quedava una part". Sonia, una formadora de Madrid, que també oculta la seva cara: "Si en un curs hi havia inscrites 15 persones, hi assistien 5 i a l'Administració se li ocultava que en faltaven 10. [...] Se sabia quan havia de venir l'inspector i es trucava a familiars, amics... perquè es fessin passar per les persones. [...] No es demanava el DNI per comprovar les irregularitats".

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

9) Víctor Lapuente, professor de la Universitat de Göteborg (Dinamarca): "Es produeix un control mutu entre funcionaris i polítics; els funcionaris denuncien els polítics corruptes i és delicte que un cap polític truqui per saber qui ha filtrat una informació". "A Dinamarca hi ha tolerància zero amb la corrupció. [...] Una de les polítiques sueques de més projecció va haver de dimitir perquè va usar la seva targeta per comprar petits objectes... Va comprar unes xocolates toblerone a l'aeroport".

10) Mogens Lykketoft, president del Parlament de Dinamarca, respon estranyat a Évole: "No entenc fer una roda de premsa sense preguntes; la finalitat de les rodes de premsa és que et facin preguntes, ¿no?". I riu quan Évole li pregunta "si col·locaria algun familiar seu com a assessor". La resposta: "No, és clar que no". "Pocs polítics han aprofitat el seu càrrec per enriquir-se a Dinamarca", afegeix.