Variats repartiments cinematogràfics

Els personatges de Don Quixot, Sancho Panza i Dulcinea han despertat interès de cinematografies com la soviètica (l'extraordinària versió de Grigori Kozintsev de 1957), la francesa (una emissió televisiva de 1965 firmada per Éric Rohmer) o la nord-americana (el  musical de 1972 amb una popular però no gaire adequada Sofia Loren com a Dulcinea), sense comptar amb l'apàtrida Orson Welles i la seva lectura incompleta del clàssic cervantí o els deliris d'Albert Serra.

Notícies relacionades

Un 'Quixot' radiat

Els garants de la llibertat

Però és en el cine espanyol on, per lògica quixotesca, més calat han tingut les aventures de l'hidalgo manxec. Potser la més oblidada és la superproducció realitzada per Rafael Gil el 1948, amb Rafael Rivelles i Sara Montiel. La més popular és Don Quijote cabalga de nuevo (1973), amb Fernando Fernán Gómez de modèlic Quixot i María Fernanda D'Ocón com la seva estimada Dulcinea, però al tractar-se d'una coproducció amb Mèxic, l'estrella va ser Cantinflas com a Sancho Panza.

Fernando Rey, que en la versió de Gil va representar el paper de Sansón Carrasco, va pujar a cavall de Rocinante a la minisèrie de Manolo Gutiérrez Aragón rodada el 1990, amb Alfredo Landa de fidel escuder i prescindint de Dulcinea. En la continuació per al cine d'aquella sèrie, El caballero Don Quijote (2002), Dulcinea apareix amb els trets de Marta Etura, Sancho és Carlos Iglesias i Juan Luis Galiardo compon un excèntric i sorneguer Quixot.