Ariadna Oltra: "En alguns moments de la meva vida ser disciplinada ha sigut una obsessió"

A Ariadna Oltra (Bar­celona, 1979) li ha arribat el moment de volar sola a Televisió de Catalunya. Després del seu pas pel canal de notícies 3/24, els 'Telenotícies' i 'Els matins' –on finalment va exercir de presentadora titular–, la periodista s’ha posat al capdavant de '.CAT', programa d’emissió setmanal lligat a l’actualitat. I no només dóna la cara, sinó que també n’ha assumit la subdirecció. Oltra defineix aquest nou pas en la seva carrera com un «repte important», amb la disciplina i la temperància que sempre l’han caracteritzat.

–¿'.CAT' és un premi a la seva trajectòria als informatius?

–No m’ho he plantejat així. És un pas més, una cosa diferent del que havia fet fins ara, i una oportunitat. Em ve molt de gust.

–El 2010 vostè va dir: «Les coses arribaran quan hagin d’arribar, si és que arriben. No tinc pressa». ¿Tenir un programa propi era la seva meta llavors?

–No, però tampoc ho era fa un any, quan no sabia que ara estaria fent un programa com '.CAT'. A vegades les coses van molt ràpid, i això no es pot controlar. No tot a la vida és tan quadriculat com una es pot pensar.

–¿Realment creu que tot ha anat molt ràpid en la seva professió?

–En alguns moments, sí. Si l’oportunitat no m’hagués arribat ara, no l’hauria trobat a faltar. A 'Els matins' estava molt bé, però, com li dic, les oportunitats no sempre es controlen. ¡La vida és així! És un dels avantatges de no programar res. Mai ho he intentat. De molt joveneta vaig aprendre que no tenia sentit, perquè les oportunitats no les controles tu. És una demostració a mi mateixa que la vida et porta per camins que mai t’hauries imaginat.

–Fins ara havia arribat a programes ja consolidats. Ara ha entrat en un món nou per descobrir.

–Sí, i no només un món nou, sinó una feina diferent de tot el que havia tingut fins ara. Hem posat en marxa un projecte des de zero, on jo no sóc una peça que encaixa en un programa consolidat, com 'Els matins', el 'TN vespre' o el 3/24. Pensar com el parim des de zero i el construïm al servei de l’audiència de la tele pública és un dels reptes per a mi. I com a tal, m’arrisco. I en sóc plenament conscient.

–Com a mínim no haurà d’aguantar les comparacions.

–A mi les comparacions no m’han pesat mai com una llosa. Entenc que quan hi ha canvis, la gent tendeixi a comparar. Sempre ho fem: és la primera reacció quan hi ha una novetat. I segur que ho faran, perquè no fem res que ningú hagi fet abans, però intento que no em pesi, que no sigui un llast i que no resti. En el meu cas, les comparacions sempre han sumat.

–¿Està cansada que li esmentin sempre Mònica Terribas?

–No, que em comparin amb ella és un orgull. No hi tinc res a dir. Com quan vaig anar a fer 'Els matins'. Sempre vaig dir que no anava a prendre un relleu, sinó a fer el programa.

–¿Li va costar acceptar el projecte?

–Sí. No vaig dir que sí de manera instantània. Em vaig agafar quatre o cinc dies. El fet era que no saps mai quan pot tornar a passar el pròxim tren, i aquest passava ara. Ho vaig valorar i finalment vaig pensar que segur que podria posar algunes coses a la motxilla.

–I, a més, ha debutat com a subdirectora.

–És un altre repte important també que va lligat al fet que la direcció la porta Manel Sarrau, que ha sigut responsable d’'Els matins' durant dos anys i mig. Al tractar-se d’un nou espai i al portar el pes del directe, que recau tot en mi, em vaig plantejar la voluntat d’assumir més responsabilitats dins de l’encàrrec, perquè vull poder donar la meva opinió. I la direcció de TV-3 no em va posar problemes.

–¿El fet d’estar amb Manel Sarrau li ha posat les coses més fàcils?

–Ens diuen els Roper (riu), i que semblem un matrimoni. Amb el Manel tinc una relació de confiança i franquesa llaurada al llarg d’aquests anys. El respecto professionalment i sé que també passa a la inversa. I això és molt important per estar segura en un lloc. És la base. Si jo no estigués segura aquí, seria tot més complicat del que ja ho és. Sarrau és la millor persona de la casa per dirigir aquest programa, perquè té experiència, i això em dóna molta tranquil·litat.

–¿ La subdirecció li donarà marge per incloure gèneres que a vostè li interessin especialment? 

–Treballo amb gèneres que feia anys que no tocava, com el reportatge, encara que els pilars són l’entrevista i el debat. És la base del que he fet a 'Els matins', però també és un pas més, perquè en trobaré d’altres en què m’hauré de superar. I això també és un estímul. '.CAT' ha estat un estímul des del minut u, que va ser el 21 de gener. La meva obsessió des d’aquell moment és poder anar construint un programa que estigui ben travat i amb gèneres que em permetin provar-me a mi mateixa.

–¿Pensa que '.CAT' tancarà un cicle en la seva carrera en informatius? 

–No m’ho plantejo així. Em considero una periodista lligada a la informació, i espero tenir més recorregut en aquest terreny, encara que això no se sap mai. Segur que després de '.CAT' podria tornar a fer qualsevol de les coses anteriors. Tinc la sensació que he tocat moltes tecles i que aquesta és la que em queda per provar.

–¿Ha ordit algun estratagema per acabar sense parella en pantalla?

–Ha, ha, ha... Aquest sí que ha sigut un altre dels comentaris. La direcció de TV-3 em va proposar estar jo sola al plató. I no vaig tenir cap dubte en aquest sentit. Són 75 minuts per defensar un programa en solitari, però tinc col·laboradors i convidats, i per tant no estic sola.

–¿Creu que era necessari un programa d’aquestes característiques a la graella de TV-3?

–Sí. '.CAT' cobreix un espai d’actualitat que no existia des que va desaparèixer Àgora. Sempre he dit que la millor crònica política en prime time per al teleespectador de TV-3 és 'Polònia', i nosaltres anem darrere. De manera que fàcil no ho és. Penso que '.CAT' és imprescindible per a la salut del país com a programa d’actualitat.

–¿És un inconvenient o un avantatge emetre’s el mateix dia que 'Polònia'?

–Això l’hi diré a mesura que ens ho anem trobant. En qualsevol cas, té molts més punts a favor que en contra. La direcció ens ha posat en un lloc de la graella que el públic tracta molt bé. Anar darrere de 'Polònia' és fantàstic, perquè té bona audiència. Esperem que els teleespectadors es quedin, encara que '.CAT' sigui un registre molt diferent.

–Des de la direcció de TV-3 han insistit que '.CAT' no és un programa d’actualitat, sinó que hi està lligat. ¿On és el límit?

–Això també ho anirem veient dia a dia. L’actualitat hi està present, perquè és la nostra matèria primera, però és evident que no és el nostre objectiu relatar minut a minut el que ha passat durant el dia. La nostra funció és complementar l’oferta informativa dels 'Telenotícies', el 3/24, 'Els matins'... perquè hi hagi un espai de debat sobre aquells temes que han generat més titulars durant la setmana o perquè creiem que el grup de persones del plató pot donar sortida a les incògnites del teleespectador sobre una qüestió determinada.

–Mencionar la paraula debat produeix un cert recel en un panorama televisiu en què predominen els crits.

–No vull a ningú que s’estiri els cabells, sinó un debat en què no hi hagi trampes, que sigui àgil i que doni respostes al que el teleespectador es pugui plantejar. Aquesta és la feina dels periodistes: fer preguntes i vehicular les qüestions que el ciutadà posa sobre la taula. Hem parit un programa que ha de ser prou flexible perquè evolucioni d’una setmana a l’altra. Defenso l’espai i el format, però sóc molt conscient que hi haurà temes que ens faran canviar coses. Això ja ho tenim assumit. 

–Vostè ve de la batalla matinal per l’audiència i passa a una franja, la de la nit, en què aquesta guerra encara és més crua. ¿Amb quines armes es pot enfrontar a això '.CAT'?

–Amb rigor, que no vol dir avorriment, i parlant de coses que preocupen, interessen i apassionen l’audiència. Sóc molt conscient que canviar de canal a aquella hora és molt fàcil, com ho era al matí, però també sé quina és la nostra competència.I no vull que això es converteixi en una obsessió. La meva energia se centra a creure en el que fem.

–Manel Sarrau diu de vostè que és «volgudament tossuda». ¿El seu estil incisiu brillarà ara amb llum pròpia?

–No ho sé, no m’he plantejat fer una catarsi per afrontar '.CAT'. Sóc bastant igual. Es tracta d’un altre moment del dia i d’un altre format. Res més.

–Sembla una persona molt disciplinada.

–En alguns moments de la meva vida ha estat una obsessió per poder complir els reptes que tinc davant, especialment amb un projecte com aquest. La disciplina en rutines i horaris, per exemple, m’ajuda.

–¿I perepunyetes?

–En algunes coses, sóc una mica tossuda i, en canvi, en altres, sóc perepunyetes. A l’hora de pensar i preparar-me les coses m’agrada molt fer-ho a la meva manera, tenir-ho tot bastant controlat. És per una qüestió de sentir-me segura en un programa en directe en què poses tota la carn a la graella i, mai més ben dit, hi has de trobar el punt.

–¿Durant tots aquests anys ha après trucs per lidiar amb les persones que no volen contestar el que els pregunta?

–Intento repreguntar sempre, però fins a un límit, entre altres coses, perquè sé molt bé que el teleespectador, en un programa en directe, veu per on va aquella conversa i no és tonto: sap perfectament quan tens davant algú que no et vol contestar. No cal insistir 10 vegades, perquè si no vol respondre, no ho farà. Es tracta d’acotar molt bé les preguntes, estudiar-les molt i pensar en les respostes que et donarà. Això últim m’ajuda una mica a estructurar-me.

–Vivim un període de turbulència política. ¿Es veurà reflectit en el programa? 

–Sempre dic que la informació és material sensible i hem d’anar molt amb compte. Tot el que està passant tindrà cabuda a '.CAT'.

–Això també pot provocar crispació al plató.

–Sí, però parteixo de la base que en tota confrontació d’idees, si tu creus en elles i les defenses, això fa que el to pugui pujar. El clima l’anirem veient en els directes, insisteixo.

–És una època propícia, a més, per etiquetar els professionals i eels mitjans de comunicació.

–No m’agraden les etiquetes: la vida és molt més transversal. Hi ha gent que té moltes ganes de posar-ne i si veu la realitat així, endavant. Però jo no crec en això.

–¿L’obsessiona l’actualitat?

–Sí. El mòbil és fatal per als que la seguim. El tinc molt present al llarg del dia, però he hagut d’aprendre a desconnectar-me’n en alguns moments, perquè si no, no es pot viure.

–¿Què segueix a la tele, a més d’informatius?

–Veig menys televisió en directe que fa uns anys. Sóc bastant usuària de serveis a la carta. També és cert que si hi ha programes que em fidelitzen, si m’ho puc compaginar, els veig des del sofà de casa. Per exemple, els diumenges a la nit tinc una batalla amb mi mateixa per escollir un canal.

–¿Entre TV-3 i La Sexta, és a dir, entre '30 minuts' i 'Salvados'?

–Exacte (riu).

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

–Afortunadament, hi ha dispositius com les tauletes.

–A l’hora d’escollir, la sort és que sempre sé que puc anar a buscar el programa que no segueixo en directe. I, a vegades, fins i tot els puc veure un darrere l’altre, la mateixa nit.