J.J. Abrams, entre la genialitat i el 'bluff'

Pocs noms en el món del cinema i la televisió susciten actualment tant interès com J.J. Abrams. Fill de productor televisiu i de productora executiva, el seu destí estava escrit des de petit. Després de participar en pel•lícules menors i signar el guió d''Armageddon' – desastre narratiu que li va valer un Razzie –, es va obrir camí en la petita pantalla amb el drama universitari Felicity. El 2001 va parir Bad Robot, el seu segell de producció. La seva següent creació, 'Alias', li va proporcionar un salt de qualitat i de reconeixement per part de crítica i públic. Però si alguna cosa va fer de J.J. Abrams el noi prodigi de la televisió, això va ser 'Lost', la història dels supervivents d'un accident aeri que mesclava en un còctel explosiu misteri, filosofia, adrenalina a punta pala i óssos polars enmig d'una illa tropical. Lost no només va aconseguir grans audiències i premis i va generar un moviment fan a escala mundial sense precedents sinó que va convertir al seu creador en un guru de prestigi.

Des de llavors, el cineasta novaiorquès ha intentat sobreposar-se al fenomen "Lost", vivint entre la televisió i el cinema, intercalant èxits i grans patacades. A la gran pantalla, la seva encertada revisió de la saga 'Star Trek' i la direcció de la 'spielbergiana' 'Super 8' l'ha portat a ser l'escollit per encapçalar el setè episodi d'una altra saga galàctica, 'Star Wars'. El seu nom és vist tant com un reclam comercial com un signe de putrefacció televisiva. Amb resultats polèmics com el final de Lost – que va dividir al món entre partidaris i detractors de la seva reflexió metafísica –, J.J. Abrams segueix dividint a un públic que es debat entre si es tracta d'un geni o d'un bluff, una estafa sobrevalorada.

A continuació repassem els projectes televisius d'Abrams des del seu boom:

'Lost' (2004-10): El seu èxit va ser més que rotund i, des de l'episodi pilot, va atrapar a milions d'espectadors. Els 'flashbacks', 'flashforwards' i l'aura transcendental de les últimes temporades va tenir fer-li guanyar molts enemics i el seu final va ser dels més polèmics que es recorden. Més enllà dels aspectes controvertits, els seus resultats objectius no deixen lloc al dubte amb una mitjana de 14,5 milions d'espectadors per capítol als Estats Units.

'What about Brian' (2006): La següent producció d'Abrams va ser una comèdia dramàtica sobre la vida d'un solter envoltat de parelles. Va entrar a mitja temporada i els primers sis episodis van aconseguir una quota d'audiència acceptable. ABC la va renovar per sorpresa per una segona i última temporada de 22 capítols. Només se'n van emetre 19 i els seguidors es van quedar a mitges. La primera pedra en el camí post-Lost.

'Six Degrees' (2006): La seva nova aventura va ser un fracàs majúscul amb un trajecte molt curt. Tot i que l'ABC va comprar tota una temporada d'aquesta història sobre els vincles que uneixen un grup de desconeguts – 13 episodis que es van rodar – mai es va emetre en primera línia, va ser cancel•lada i reprogramada per a la nit de divendres. Després de vuit capítols, els seus pobres nivells d'audiència la van condemnar a una segona i definitiva cancel•lació.

'Fringe' (2008-13): La ciència ficció i el thriller van tornar part de l'èxit perdut a Abrams. Després d'una temporada amb molt bons números, l'audiència va anar caient en picat (potser a causa de l'aparició d'universos paral•lels i als canvis narratius), fent pensar que cada final de temporada seria l'últim. Encara que els rumors de cancel•lació no van cessar, mai es van dur a terme gràcies a un fidel moviment fan de la sèrie. Va aguantar amb alts i baixos, però ni la reprogramació en l'horari "maleït" de divendres a la nit va poder amb 'Fringe'. Abrams va dubtar en renovar per una cinquena temporada i al confirmar-la, va decidir que seria l'última. Encara que el president de Fox Entertainment, Kevin Reilly, va alertar que "és una sèrie cara amb la qual perdem un munt de diners", Fringe va seguir endavant i l'última temporada va ser ideada "per cuidar els fans" i oferir-los "un adéu apropiat ".

'Undercovers' (2010): Amb sonors fracassos a la seva esquena, Abrams necessitava una nova injecció d'èxit, però amb Undercovers va tornar a ensopegar. Ni la trama sobre una parella d'espies que desconeixen els seus secrets, ni la seva implicació en el guió i la direcció van donar resultats. Després de tres mesos en antena i sense finalitzar la temporada, l'NBC no va suportar la indiferència que va generar la sèrie i li va tallar les ales.

'Person of Interest' (2011-13): Abrams no volia renunciar als espies, així que va encapçalar la producció d'aquesta sèrie, on un exagent de la CIA és reclutat per un misteriós multimilionari per evitar crims a Nova York gràcies a una màquina que els preveu. Acció i suspens a imatge d'una Minority Report no molt llunyana als nostres temps. Jonathan Nolan, germà petit i col·laborador habitual de Cristopher Nolan, i la polèmica d'un instrument en mans de l'estat que viola la privacitat dels ciutadans, de "moda" gràcies als programes d'espionatge massius del govern Obama, van servir per donar corda a una sèrie que ha anat guanyant adeptes capítol a capítol. La tercera temporada, estrenada al setembre per la CBS, ha mantingut uns resultats excel•lents.

'Alcatraz' (2012): Seguint amb l'acció i el misteri, Abrams va produir la història d'un agent federal que segueix la pista dels presos fugits de la fortificada presó californiana l'any 1963. La sèrie va arrencar amb altes expectatives i va aconseguir fins a 10 milions de seguidors durant les dues primeres setmanes. Tot i això, el somni no va durar massa i va ser cancel•lada al final de la temporada després d'una caiguda en picat de l'audiència. En favor d'Abrams, cal assenyalar que el pitjor resultat d'audiència va ser d'una xifra gens menyspreable de 4,75 milions d'espectadors als Estats Units. La Fox, amb problemes econòmics, volia desfer-se d'una de les dues produccions de Bad Robot en emissió i finalment va optar per mantenir Fringe, la més consolidada.

'Revolution' (2012-13): Ens explica una història d'aventures postapocalíptiques en un continent americà devastat. Després d'un molt bon enlairament, aconseguint captar 11.650.000 d'espectadors en un pilot dirigit per Jon Favreau, la sèrie va perdre seguidors però mantenint una audiència acceptable. La segona temporada va seguir el mateix descens i, al maig, l'NBC anunciava la seva cancel•lació definitiva.

Notícies relacionades

El confort de Bárbara Rey albergada a Antena 3

TV3 el dibuixa com a heroi, però l’allunya del ‘prime time’

'Almost Human' (2014): L'última producció fins a la data d'Abrams ha estat un fracàs sonor. 13 capítols i la FOX la va cancel·lar pels seves funestos resultats. No només va tenir mals índexs d'audiència, sinó que es va criticar durament Abrams per tornar a apadrinar un producte tan pla com impersonal.

Més enllà de fílies i fòbies, J.J. Abrams ha demostrat ser un personatge destacat, una marca pròpia de la indústria televisiva. Malgrat haver liderat moltes apostes fallides, l'impacte de 'Lost' segueix present i seguim escoltant el seu nom amb atenció. Amb més o menys sort, Abrams encara té molt a dir en la petita i en la gran pantalla. Si es tracta d'un geni o d'un 'bluff' ja us ho deixem a vosaltres.