ANA MORGADEActriu

« 'Con el culo al aire' és una telecomèdia molt cuidada»

Ana Morgade, com a Begoña, en una imatge promocional de la telecomèdia d’Antena 3 ’Con el culo al aire’.

Ana Morgade, com a Begoña, en una imatge promocional de la telecomèdia d’Antena 3 ’Con el culo al aire’. / ROBERTO GARVER

3
Es llegeix en minuts
JUAN CARLOS ROSADO
MADRID

Després d'un parell d'anys treballant en el xou d'Andreu Buenafuente, en què va demostrar la seva vena còmica, Ana Morgade (Madrid, 1979) va fitxar el 2013 per Con el culo al aire, comèdia -que aquest dimecres descansa- en què encarna Begoña, psicòloga amb molt mala llet. «Sóc dolentíssima -reconeix l'artista-. Sempre hi ha d'haver un personatge dolent perquè, si no, no té gràcia. És com per Nadal, que algú ha de venir sempre a emborratxar-se i a donar la nota.

-¿Havia vist Con el culo a l'aire abans d'entrar-hi a treballar?

-No vaig veure la primera temporada. A la segona m'hi vaig enganxar i vaig seguir algun episodi per internet. Però no la podia veure tots els dies per feina. És el que ens passa als actors, que després no ens podem veure. El que m'agrada d'aquesta sèrie és que està cuidada. A vegades es confon comèdia amb precipitació i es fan sense temps i sense que importi gaire el resultat. Aquí el vestuari, el maquillatge, la perruqueria i la il·luminació estan supercuidats. Tothom està preocupat per fer una bona feina. Quan veia aquesta sèrie flipava molt amb aquestes coses, que es menyspreen en altres produccions.

-¿I què li sembla el repartiment?

-L'elenc està molt cuidat. Els directors ens deixen espai i repetir perquè surti tot perfecte. La comèdia no significa qualsevol cosa, sinó que pot tenir un nivell de qualitat alt. A vegades, sembla que el drama és el que es cuida i que la comèdia és fer el tonto.

-¿I realment és tan dolent el seu personatge com sembla?

-Home, té dues coses a favor. Primer, que és l'abandonada. Tots hem estat en aquest lloc i se l'ha d'entendre. Ella té els seus sentiments i vol que l'estimin, com tothom. I la segona cosa positiva és que, com que acumula molta mala llet, té molt sentit de l'humor i ironia. Des de la seva maldat, ho embolica tot, però també és molt divertida.

-Doncs sembla que li cau bé…

-Estic disfrutant amb el personatge. Quan fas de bo és el que has de fer a la vida, però el mal és el que no pots fer perquè té conseqüències. I quan et deixen fer el maligne és molt divertit, ja que, com que és un joc, no té conseqüències reals. És divertidíssim fer de dolenta. Molt més que fer de bona.

-¿Van amb compte a tractar la crisi per no ferir susceptibilitats de qui realment ho passa malament?

-Partim d'una base de respecte, perquè en cap moment ens burlem de la situació. Intentem treure'n la part positiva i com podem riure amb això. Sabem que hi ha un munt de gent que ho està passant malament i que la situació no té cap gràcia. Intentem divertir-nos dins d'aquestes circumstàncies. De l'amargura surt el somriure i de les situacions més complicades és on un treu més forces que mai. Intentem transmetre a aquesta gent que el que ens queda és riure perquè ens han pres un munt de coses: la casa, el cotxe, la Seguretat Social, la feina… Però riure és gratis i això ho pots seguir fent.

-¿Tornaria amb Buenafuente?

-Tornaria amb ell on em demani. Però s'ha de deixar lloc a gent nova. Sóc conscient que he passat una etapa amb ell. En el seu frustrat pas per A-3, va influir potser que la gent l'identificava amb el late

night i no sabia que apareixia a una altra hora. Crec que l'humor s'està movent de franja i el públic està una mica despistat. Excepte El intermedio i El hormiguero, que són els dos grans bastions, els altres apareixen i des­apareixen.

-¿I vostè sí que té una bona feina i no està con el culo al aire?

-Vull estar-hi moltes temporades i seguir con el culo al aire. I de seguida que vingui una mica de calor, m'abaixo els pantalons.

-¿Què se n'ha fet del projecte de

Notícies relacionades

La Sexta Con la que está cayendo?

-Va quedar aturat. Tot estava bé, però faltaven diners. Es va quedar a l'espera de trobar un espai a la graella i un moment econòmic millor. Estem tots igual: tenim moltes ganes i poc sou.