Jaume Figueras: "Sóc un pringat"

Jaume Figueras (Barcelona, 1940) és el millor crític espanyol de cine en actiu, encara que ell sempre aclareixi que la seva especialitat no és la crítica, sinó la crònica de cine. És l'únic professional de TV-3 que segueix en pantalla des del principi de la televisió autonòmica catalana, explicant als espectadors quines pel·lícules val la pena veure, quins actors i actrius estan de moda. Cada dijous presenta i dirigeix 'Cinema 3' a El 33, a les 22.00 hores.

–Fa 30 anys que surt en pantalla... 

–En l'emissió pilot del 10 de setembre de 1983, jo ja sortia presentant un film que s'havia d'emetre aquella mateixa tarda, 'Tràfic', de Jacques Tati. Em van gravar al cine Casablanca. I jo, seriós com un estaquirot. Més endavant em van proposar presentar les pel·lícules que s'emetien, un dia a la setmana. I quan va arribar el Festival de Cannes de 1984, vam fer la prova d'un programa lligat al certamen. Va sortir com vam poder, però el llavors cap de programes, Lluís Maria Güell [director de la recent 'Olor de colònia'], em va dir que per què no ho provàvem. I així ho hem seguit fent-lo fins ara. L'anem prorrogant any a any i mira, ja som al 2013.

–¿Tenia clar com havia de ser l'estructura de l'espai? 

–Al principi era molt simple: era fer una mica de cartellera i ensenyar imatges del que s'havia d'estrenar. D'aquesta manera, TV-3 ha aconseguit 30 anys d'arxiu de pel·lícules, una cosa que ara li és molt útil. També hi havia entrevistes, reportatges de festivals. Aquell primer programa va quedar una mica patxanguer, però ja hi havia aquest to una mica irònic de fer les coses...

–Arriba a la tele i crea estil. 

–Físicament, mai he estat el típic presentador. De fet, fins que no em vaig deixar la barba, jo em veia cara de pagerol. Si em veus en gravacions de 1984, amb un bigoti ridícul, et preguntes però què fa aquest tio aquí.

–Vostè mai fa sang... 

–No. És millor parlar entre línies. Crec que per parlar malament d'una pel·lícula, val més no parlar-ne. A vegades em demanen que vagi a una estrena i surto per la porta falsa. Si veig que allò no m'interessa, que no interessa al nostre públic, que és una tonteria, no en parlo. Per això, bona part del programa, quan hi ha una cartellera amb una sèrie d'estrenes, es dedica a triar el que creus que pot interessar més, des del més popular al més selecte, i que has de recomanar d'alguna manera.

–¿Creu que ajuda el seu toc crític? 

–Crec que sí. Sobretot quan, a vegades, veus que hi ha una pel·lícula que és una nova versió d'alguna cosa que ja s'ha fet quatre vegades i la compares amb les pel·lícules anteriors. O extrapoles d'alguna manera. Per exemple, aquests dies, Alfonso Cuarón ha presentat 'Gravity'; vam muntar una petita antologia del director, des que feia cine a Mèxic, fins a les seves grans produccions, com 'Harry Potter i el presoner d'Azkaban'. És recordar una mica a la gent d'on ve aquesta persona.

–¿Una crítica només és la seva opinió? 

–És que jo no faig crítica, sinó crònica de les coses. I en aquesta sí que introdueixo una mica del meu criteri.

–¿'Cinema 3' és un programa d'autor? 

–No tant. Jo presento i fabrico algun reportatge, però darrere de tot hi ha un equip. Estic molt a sobre del programa, sí, i sobretot ara, perquè ens hem quedat sense un element essencial en la producció, que era subdirector, Oriol Esteve, que ha passat a una altra àrea. Estava sempre al cas, encara que jo estigués fora o cobrint un festival.

–¿Com veu el futur de l'espai? 

–A El 33 sempre estàs a un pas de l'abisme. Tenim una audiència fidel, però limitada. A mi m'agradaria tenir més difusió... No sé: passar a TV-3 i en una altra franja horària. Per això, més que consolidat, crec que es veu des de la direcció com una rutina agradable. El meu treball també ho és. Per això, des del punt de vista personal, crec que és una mica vergonyós, entre cometes, que jo estigui fent el mateix ara que fa 30 anys, mentre que veig que hi ha gent que va començar llavors i, ara, la majoria ja són unes celebritats... No sé si per falta d'ambició o per què, però jo no dono més de si...

–Però si vostè és tota una institució... 

–¡Ni pensar-ho! Si trobo gent pels passadissos de TV-3 que ni em saluden, perquè no saben qui sóc. Sóc una institució que ha de seguir pencant, perquè sóc autònom i si no treballo, no cobro. En el fons, sóc un pringat: he estat fent el mateix durant 30 anys i a sobre cobro menys que temps enrere. Ja tens el titular: "Sóc un pringat".

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

–O sigui, que si es retirés, ¿no li quedaria pensió? 

–Em quedaria una misèria total. I a la meva edat, 73 anys, he de seguir treballant, perquè si no, no sé on estaria. I sort que m'agrada la meva feina... Però sóc una espècie en perill d'extinció.