Eduard Farelo: "A 'Oh happy day' no ho fem 'tot' per l'audiència"

A Eduard Farelo (Barcelona, 1970) no li fan falta cartes de presentació. Cine, teatre i molta tele abunden en el seu currículum. Però, sobretot, és una de les veus de doblatge més reconeixibles (Colin Firth, Edward Burns, Josh Lucas...). Ara torna a la seva terra i a un mitjà en què es mou com peix a l'aigua ('Nissaga de poder'; Ventdelplà'; 'Toledo, cruce de destinos'...), com a mestre de cerimònies del concurs musical de TV-3 'Oh happy day'.

–Disculpi, però amb aquest títol amb arrels de gospel esperava trobar un presentador negre… 

–És que la població negra a Catalunya encara és minoritària [riu]. És veritat que el gospel està molt arrelat entre els afroamericans, que ho fan millor que ningú, però a favor nostre diré que el moviment coral té una llarguíssima tradició a Catalunya i que ha estat una eina perquè la gent de tots els estrats socials hagi pogut accedir a la música. Aquí hi ha molta afició, cosa que ens ha permès fer un gran càsting i quedar-nos amb nou grups que tenen un gran talent. Fan versions de cançons que deixaran el públic bocabadat.

–Vostè no és negre, però ho compensa amb la seva veu… 

–És la meva eina de treball, el 50% de la feina d'un actor. A mi m'ha tocat aquesta i la utilitzo.

–¿Per què va acceptar el projecte? 

–En els temps que corren em venia de gust fer una cosa fresca, amb missatge positiu. A més, amb la gent de l'equip tinc relació des de fa anys. I volia tornar a TV-3: feia temps que no treballava en aquesta casa. El programa va a totes i és un repte. Jo prefereixo això: jugar fort, arriscar-me i obrir una altra porta a partir de la relació que espero establir amb les corals que vénen a defensar el seu amor per la música.

–'Oh happy day' també té una connotació especial en el moment que ens toca viure. 

–La nostra pretensió és fer d'aquesta estona un moment feliç, que la gent segui davant el televisor i s'oblidi dels seus problemes. La tele pública ha de tenir part d'aquest entreteniment. I el programa va molt en aquesta direcció. Esperem arribar a un públic molt ampli.

–No és la primera vegada que presenta un programa. 

–Quan tenia 19 anys, Montse Guallar presentava 'Lluna de mel' i hi havia quatre assistents. Aquest va ser el meu primer treball professional. Al cap d'un temps vaig fer 'Tic tac toe' a TVE Catalunya. Jordi Hurtado i jo vam començar al mateix temps: ell amb un espai que encara dura avui ['Saber y ganar']i jo, amb un altre que va durar una mica menys...

–Però ara debuta sol davant el perill... 

–No vull pensar que és així. És un repte i una responsabilitat, però he de confiar en un equip de producció i direcció molt ampli. Tinc la sort de tenir quatre persones de jurat amb qui he tingut molt bona relació des del principi. El diàleg amb ells alimentarà el programa. I les corals em facilitaran la feina, perquè són gent molt viva, amb moltes ganes de donar-ho tot, cosa que segurament sumarà a favor de l'espectacle.

–¿Descobrirem alguna faceta nova d'Eduard Farelo? 

–No en tinc ni idea. La veritat és que m'ha tocat fer tots els papers de l'auca. Ja molts anys que sóc en això. Ara espero no decebre el públic i tenir clar que jo no sóc el protagonista de res. Al final, només sóc la persona que ha de donar continuïtat al programa i fer la vida agradable i fàcil als concursants. Ells són els verdaders protagonistes.

–¿I tampoc s'atrevirà a cantar? 

–No en tinc cap intenció. Vaig fer un espectacle musical, 'T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré', i vam viure vuit o nou mesos d'èxit. Llavors em vaig prometre a mi mateix que no tornaria a cantar en un escenari. Espero que m'ho deixin complir i que no em toqui posar-me en aquesta tessitura.

–¿No tem que l'audiència estigui saturada de tant programa musical? 

–A tots els productes de TV-3 hi ha un fet diferencial, que és el de la proximitat, i per fer un programa d'aquestes característiques això juga al nostre favor. Intentarem explicar la història de les corals, com viuen als pobles i a les ciutats el pas dels concursants per l'espai… Això farà que es vegi amb molta menys distància que altres programes de característiques similars.

–No deu aspirar a convertir-se en un Jesús Vázquez català... 

–És un gran professional i té una magnífica carrera al darrere. Jo sóc un actor que en un moment determinat decideix presentar un programa, perquè l'hi ofereixen i li ve de gust. Estem en tessitures professionals molt diferents.

–¿I no li fa por que l'espai caigui en la sensibleria? 

–És una mica inevitable. Tenim 180 concursants que s'han acostat a la música simplement per amor i de forma altruista, a los que se'ls demana constantment que pugin el seu nivell, i tot això provoca un estat de nervis, debilitat i sensibilitat que fa que les llàgrimes saltin d'una manera fàcil. Penso, a més, que per fer arribar la seva història és molt important incidir en el costat humà: alguns han trobat un refugi en la música, altres han superat problemes personals dintre d'una coral... Això, que forma part del teixit associatiu i vital del país, també està bé que quedi reflectit. El que no farem és anar a buscar la llagrimeta fàcil ni a provocar estats de nervis en els concursants a favor de l'espectacle i de guanyar dos punts d'audiència en el 'prime time'. Aquesta no és la característica de TV-3.

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

–Vostè, com a teleespectador, ¿què li demana a 'Oh happy day'? 

–Que sigui un espectacle en positiu, que es valori l'esforç que fa la gent d'aquestes corals per millorar, tot el que sigui sumar en positiu i que faci que pugui seure tranquil·lament amb els meus fills davant el televisor i no em vegi obligat a abaixar el volum ni a canviar de canal. Amb això ja tenim molt guanyat, tal com està el panorama a la televisió avui dia.