Belén López: "El personatge d'Elena és tan independent com cínic"

El serial de sobretaula 'Amar es para siempre' d'Anrtena 3 ha fitxat Belén López per a la seva segona temporada. L'actriu sevillana (nascuda el 1970) ha treballat en cine, teatre i televisió. Va formar part de l'elenc de les sèries 'Motivos personales' i 'Luna, el misterio de Calenda' (també d'Antena 3), en què donava vida a Carola. Però va ser el seu paper de Bea, a 'Pelotas' (TVE), el que la va propulsar a la fama. Va estudiar al desaparegut Centre Andalús de Teatre (CAT) i el 2006 va ser candidata al Goya a l'actriu revelació pel thriller 'La distancia'.

–Entre 'Luna, el misterio de Calenda' i 'Amar es para siempre' ha tingut molta feina...

–Sí, estic molt contenta, perquè no és fàcil en aquests temps. I encantada que m'hagin trucat per treballar a la sèrie.

–¿Què li aportaran les noves incorporacions a 'Amar es para siempre'?

–Crec que el públic se sorprendrà per la qualitat del repartiment, que sempre ha estat molt bo. Tant Asier Etxeandía com Ángela Cremonte, Alfonso Bassave i jo hi aportarem frescor.

–¿Incorporar-se a una producció tan consolidada li suposa una pressió extraordinària?

–Sí. Sobretot, perquè ja sabem què és aquest gènere, fins que no estàs a dins no t'ho pots creure, és impressionant. El volum de treball és molt alt, anem molt ràpid, però de seguida li agafem el pols i això ens ajuda a enfrontar-nos a futurs treballs.

–És una sèrie que s'emet diàriament. ¿Això l'afecta a vostè?

–També és un repte important, després del cine, el teatre i les sèries setmanals en què havia participat.

–¿Com definiria el seu personatge?

–És una dona marcada pel seu passat, culta, cosmopolita, perquè és filla de diplomàtics, molt classista, però a la vegada independent. Això sí, les circumstàncies en què es troba actualment no són les que ella està acostumada a viure, perquè depèn de la seva neboda Valeria (Ángela Cremonte), amb qui s'ha quedat a viure després de la mort del seu germà.

–¿Es podria dir que Elena Prado és una dona cínica?

–Sí, la definiria així (rialles). I és que al ser tan independent, lluitarà per recuperar aquell passat i canviar les seves circumstàncies actuals. Per a això passarà per sobre del que sigui i de qui sigui.

–¿És tan dolenta com sembla?

–No ho vull dir això (torna a riure), no la defineixo com a dolenta, dolentíssima, perquè he de justificar el meu personatge en tot el que fa, però l'espectador se sorprendrà amb Elena, perquè fins i tot jo mateixa em sorprenc quan llegeixo les escenes i em pregunto: «¿Però com ho pot fer això?, ¿Com pot arribar fins a aquest límit?». Però crec que això és per la por de perdre completament la condició social a la qual pertany i el prestigi que ha tingut. Penso que en determinades situacions una reacciona como no havia pensat mai que ho podria fer.

–Així, doncs, ¿què té Elena que va fer que acceptés el paper?

–Primer, que mai havia fet un paper com aquest en televisió. En teatre, sí: en l'última obra que he interpretat sí que feia també de dona una mica cínica. Vaig acceptar la proposta perquè un personatge tan complicat com aquest és un repte.

–¿Com es relaciona amb la resta dels seus companys i l'equip amb el qual està treballant?

–La sèrie té un elenc molt bo i hi ha gent molt agradable al meu voltant. Una ficció amb una trajectòria de tant de temps i amb un equip excel·lent et facilita al màxim la feina. Em sento molt acompanyada per l'equip i els meus companys.

–¿Què significa per a vostè que gairebé dos milions de persones segueixin cada dia el seu treball?

–Això també m'espanta una mica, la veritat, però bé, és una altra por per superar i crec que en la vida t'has d'enfrontar a totes les pors que tens per poder-les anul·lar i seguir endavant. I fer de dolenta amb tants espectadors veient-me, i que algun pensi que ho sóc de veritat, m'espanta una mica. Espero poder interpretar molt bé Elena perquè la gent pugui entendre que es tracta d'una ficció.

–¿Què creu que dirà la gent pel car­rer al veure-la fent de malvada a la sèrie?

–Altres companys que han interpretat aquest tipus de personatges m'han explicat anècdotes que els passaven amb algunes persones que es pensaven que eren dolents de veritat, però el públic és molt intel·ligent i sap diferenciar la ficció de la realitat.

–¿Què és el que més li agrada d'Amar es para siempre?

–La sèrie és molt interessant, però principalment el fet que és un equip de persones que que fa molt de temps que treballen juntes i que tenen una gran experiència. Em fa la impressió que aprendré molt d'ells.

–¿Com es veu amb el vestuari dels anys 60?

–Molt bé, totes les actrius ens hem volgut vestir així en algun dels nostres personatges, i més el meu que és una dona classista, aristòcrata i elegant. No em veig malament, una mica rara, però a tot el que m'ajudi a construir Elena li dono la benvinguda. També és veritat que com que està de moda tot el que sigui vintage, amb algunes coses de les que m'han posat em veig molt moderna, potser m'ho posaré per a la pròxima gala a què assisteixi.

Notícies relacionades

Melody contra el món

¡¡Som-hi, Reial Madrid!!

–Ha comentat anteriorment que Elena és molt cosmopolita i que ha viatjat molt. ¿A vostè li agrada viatjar?

–M'encanta viatjar, és una cosa que tenim en comú Elena i jo; altres coses no, però aquesta passió sí que la compartim.