TV-3 revela el consell de guerra a l'expresident Pujol

«El dia del consell de guerra va ser un bon dia. Un bon dia és aquell en què es compleixen els teus objectius i ho fas en pau amb tu mateix i amb la gent a qui estimes». Aquesta és la reflexió que fa l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol sobre el judici militar al qual va ser sotmès el 13 de juny de 1960, en una època en què la llei franquista equiparava la propaganda il·legal d'oposició al règim a un delicte de rebel·lió militar. La frase està extreta del documentalPujol / Catalunya. El consell de guerra, una coproducció de TVC i Òptim TV Audiovisual que aquesta nit estrena TV-3 en el programaSense ficció.

El treball, dirigit per Enric Canals (exdirector de Televisió de Catalunya), ha estat elaborat a partir de la Causa Sumarísima I IV 60, una documentació que no havia pogut ser consultada fins ara. El judici va suposar per a l'expresident una condemna de set anys de presó (d'aquests, només en va complir dos anys, quatre mesos i 20 dies) i tres per a l'impressor Francesc Pizón. Gairebé 20 anys després, Pujol va ser elegit president.

El sumari del procés militar contra Pujol i Pizón consta de 342 folis de l'Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar, que inclouen les diligències de la VI Brigada Social de la Prefectura de Policia de Barcelona, amb informes, actes de les detencions, interrogatoris, declaracions i registres domiciliaris a una vintena de detinguts, arran dels anomenatsFets del Palau. «Fa tres anys vaig saber que l'expedient no s'havia perdut i que es podia consultar passats 50 anys -diu Canals-. Ha sigut una qüestió d'insistència i perseverança». El periodista també recorda que durant la transició es van pactar una sèrie de lleis, com la de preservació d'arxius, amb la premissa de salvaguardar l'honor de les persones que hi figuren fins a 52 anys després de l'última acció judicial, o 25 anys després de la seva mort. «A vegades hi ha divergències sobre quines són les últimes actuacions judicials i, a més, no totes les institucions apliquen els mateixos criteris», precisa Canals.

L'equip també ha consultat 71 informes inèdits de la policia i el Govern Civil de Barcelona, l'expedient del temps de presó de Pujol, el seu historial policial acumulat durant la dictadura i l'expedient professional de Vicente Juan Creix, el policia més temut de Barcelona per les pallisses que clavava als opositors al règim.

UN CANT PROHIBIT / El treball s'inicia amb els fets previs al consell de guerra. I aquí apareix la figura de Luis de Galinsoga. El director deLa Vanguardia Española,imposat per Franco el 1939, va ser el detonant de les protestes en defensa del catalanisme per la seva frase «Tots els catalans són una merda», que va llançar el juny del 1959, a la sortida de l'església de Sant Ildefons de Barcelona. Un any més tard, el 19 de maig de 1960, es van produir elsFets del Palau:en un concert de l'Orfeó Català els assistents van interpretar el Cant de la senyera, prohibit tres dies abans pel governador civil. L'incident es va saldar amb una vintena de detencions, que van posar sobre la pista de grups catalanistes i, per tant, de Pujol, autor de fulls clandestins, impresos per Pizón.

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

El líder nacionalista passa de puntetes per les tortures a la comissaria -«No me'n facin explicar detalls. És desagradable», diu-, però sí que reflexiona sobre la seva estada a la presó de Torrero (Saragossa): «Personalment, em va acontentar anar a parar a la presó. Si no som capaços d'anar a la presó per Catalunya, ¿què fem?». Canals revela que l'expresident es va sentir «commogut» quan li va ensenyar el document amb la seva declaració, que no havia vist abans, o el de l'entrada a casa de Jaume Casajuana, un dels detinguts del Palau. Pujol va acceptar participar en aquest treball amb una condició: «Mentre no se'n faci escudella, endavant!».

En el documental també intervenen altres protagonistes d'aquells successos, com Marta Ferrusola, Maria Pujol, Josep Espar, Xavier Espar, Ignasi Espar, Mercè Pizón, Enric Bastardes i Joan Anton Benach, entre altres.