«Des de petita somiava ser corresponsal als EUA»

A partir del gener del 2014, Raquel Sans (Barcelona, 1974) substituirà Antoni Bassas com a corresponsal de Televisió de Catalunya als Estats Units, «un destí amb el qual somiava des que era petita», confessa la periodista. Però ara s'ho agafa amb tranquil·litat: actualment està de baixa per maternitat i, quan es reincorpori a la tele a l'abril, tornarà a copresentar, amb Ramon Pellicer, el Telenotícies vespre. «Tornaré a l'informatiu l'11 d'abril, i hi estaré fins al setembre i després no sé què passarà -explica-. La idea és que entre el desembre i el gener ja marxi cap a Washington, i amb això ja en tinc prou per ara».

-¿Feia molt temps que volia ser corresponsal a Washington?

-Molts anys. Els Estats Units són un país que m'atrau per moltes raons i, és clar, quan vaig començar a estudiar periodisme, Washington ja era la capital del món. La direcció de Televisió de Catalunya ja sabia que un dels reptes professionals que jo tenia al cap era el de ser corresponsal als Estats Units. De fet, era un destí que jo havia sol·licitat unes quantes vegades, el que passa és que, és clar, és un destí molt pretès, hi ha molta gent que es postula per anar-hi, perquè ser periodista als Estats Units és molt interessant.

-¿Ja s'ha plantejat quant temps s'hi estarà de corresponsal?

-Sé que són quatre anys, però no em plantejo que tingui una data de caducitat. D'alguna manera, mentalment saps que vas a cobrir el mandat d'un president. En el meu cas hi vaig a cobrir un segon mandat. La veritat és que tampoc acabo de plantejar-m'ho en profunditat, perquè encara estic de baixa maternal i, per tant, fa quatre mesos que estic entre bolquers i temes infantils… Diguem que en aquests moments tinc una altra mena de plantejaments.

-Amb dos fills, i un que ara té mesos, és una bona moguda...

-Potser en un altre moment hauria sigut més fàcil, però ha arribat ara i s'ha d'agafar quan arriba. Però sí, tinc claríssim que moure tota la família, amb dos nens petits, és molt complicat, però en cap cas aquesta situació ha sigut un possible fre. A mi no em costa gens fer les maletes i marxar.

-¿I amb tota la família?

-Sí, sí, ve amb mi tota la família. Segurament me n'aniré jo primer, cap al desembre, i vindran més tard, però estarem tots junts a Washington.

-¿Haurà de fer un intensiu de cultura i política dels EUA?

-Tinc la sort que ja vaig estar als EUA cobrint les eleccions del 2004 i també les del 2008, i això ja em dóna una base de cultura i política recent del país que considero que és important. A més, l'actualitat nord-americana sempre m'ha interessat i, encara que hagi de posar-me al dia, ja tinc bastant background. Per sort, no parteixo de zero.

-¿I l'anglès?

-No, la veritat és que l'anglès no em preocupa, perquè crec que el domino bastant. El tema idiomes a mi m'agrada i l'anglès i el francès els porto bé… Almenys, aquest aspecte no serà un esforç extra.

-Llavors, ¿què és el que més la preocupa d'aquesta nova aventura?

-Com que encara em falten uns quants mesos, i amb la baixa maternal estic en aquests moments en un món totalment diferent, encara no he reflexionat en profunditat sobre tota la feina que tinc per fer. El que sí que m'he plantejat és el canvi de ritme, haver d'estar 24 hores al servei de la cadena de televisió i veure com puc gestionar el temps i organitzar-me, sobretot perquè tens una família, és clar. Però al mateix temps ja tinc ganes de ser allà per poder afrontar aquest repte.

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

-Per tant, és un doble repte, personal i professional..

-Sí, en l'àmbit professional m'interessa buscar temes, que no vull que siguin només els polítics, sinó també els tecnològics, els mediambientals, els socials…., crec que hi ha moltíssimes possibilitats informatives en una corresponsalia com aquesta. I pel costat personal, doncs el que ja he comentat: bàsicament el gran problema serà la gestió del temps per poder arribar a tot. Saber combinar la feina amb la família serà un altre dels reptes, perquè òbviament tinc una família i no l'aparcaré. Però m'apassiona tant la feina que, hi insisteixo, ja tinc ganes d'afrontar aquest i tots els reptes.