S'apaga la veu de José Félix Pons

«El bon locutor esportiu és com un actor. Pot estar recitant i al mateix temps pensar: que bé que ho faig. Jo era un actor, per això no em posava mai nerviós. I com a actor buscava emocionar l'oient». Aquesta frase de capçalera, que no hauria de faltar a cap manual de periodisme, la va pronunciar, i la va practicar, el veterà comunicador José Félix Pons, que va morir ahir, als 80 anys, al seu domicili de Barcelona. Juntament amb Miguel Ángel Valdivieso, Juan Antonio Fernández Abajo i Juan Manuel Soriano, va formar part d'una generació de locutors irrepetible, uns mestres de la paraula. El funeral tindrà lloc aquesta tarda (16.15 hores), al tanatori de les Corts.

Però Félix Pons també serà recordat com el periodista que va narrar, a TVE, el primer partit de futbol en català, un Lokomotive Leipzig-Barça, de la Recopa d'Europa. Era el 3 de març del 1982. Per cert, va acabar en victòria blaugrana (0-3). Joaquim Maria Puyal evoca aquell moment com «un pas important» de cara a la «progressiva aparició» del català als mitjans de comunicació. I també esmenta que abans d'aquella retransmissió tots dos van comentar «aspectes tècnics».

Nascut el 27 de juny de 1932 a l'Hospitalet de Llobregat, va desenvolupar pràcticament tota la seva carrera a RTVE: va ingressar a RNE el 1955 i a TVE, el 1959, on va adquirir una popularitat notòria com a presentador de Polideportivo (1974-1980). El mestre Puyal el va dirigir en aquest programa, antesala d'altres espais amb solera com Sobre el terreno i Estadio 2: «Acceptava qualsevol encàrrec i no s'acovardia davant les dificultats. Era un tot terreny». Puyal alaba el seu domini del llenguatge, del qual destaca la «bona dicció», la «gran correcció formal», la «prosòdia» i el «respecte per l'oient».

UN «BOIG DE LA PARAULA» // Precisament a aquesta veneració per les lletres va fer referència Félix Pons en una entrevista a El PERIÓDICO, el 1999: «No sé si sóc mestre. Sí que sóc, i continuo sent, un boig de la paraula». També confessava que continuava llegint per a ell mateix «en veu alta». «Per parlar clar, perquè t'entenguin, has de vocalitzar», deia.

El periodista de Catalunya Ràdio Pere Escobar no oblidarà mai el dia que va coincidir amb ell a Ona Catalana (Félix Pons va col·laborar al seu espai Ona Sport). «Només amb el seu 'bona tarda' ja omplia l'antena. Recordo que explicava als més joves com s'havia de parlar: 'Heu de llegir poesia. I això també val per a tots'. Era una passada d'home», afirma.

La periodista Olga Viza també fa referència a aquells dies als estudis de Miramar, quan encara era un «pipioli». Era el 1978, en plena efervescència del Polideportivo. Viza havia de fer la primera entrevista de la seva carrera, a la jugadora Marisol Paíno, quan els teleapuntadors encara eren una quimera. «Em vaig quedar en blanc -explica- i des del darrere vaig sentir que ell em deia: 'Perdona un moment, vull fer una pregunta'. Va ser un gest de generositat bestial que sempre li vaig agrair. Va ser la meva primera gran lliçó».

Pere Barthe va ser parella de ball del locutor a partir del 1982 a les retransmissions de bàsquet de TVE. «Era la primera vegada que s'utilitzaven dues persones -diu-. Més que un mestre, ha sigut un amic». Barthe assegura que en la seva carrera Félix Pons ha estat determinant. «No hauria arribat on he arribat si hagués començat amb una altra persona», afegeix, i apunta el «control de les situacions i emocions» com una de les seves ensenyances: «Va ser el millor narrador de la ràdio catalana i espanyola entre els 70 i els 90».

Notícies relacionades

Motxilles

Final de la Champions femenina

Frederic Porta va compartir amb ell el Mundial de futbol del 1986. Junts van comentar la famosa «mà de Déu» de Diego Armando Maradona contra Anglaterra. «Ens la vam jugar dient que havia fet el gol amb la mà», evoca. «Va ser el màxim representant de l'escola catalana de periodisme esportiu». I Jordi Basté li ret homenatge: «Era com un poliesportiu, ho sabia tot».

Félix Pons feia gala de caràcter. Durant la retransmissió d'un Escòcia-Espanya, va deixar anar: «Señores, este partido ha estado a punto de suspenderse porque hay una boira intensa». Va reincidir una setmana més tard. Li va costar dues trucades del director de TVE de torn. La ràdio i la TV s'han quedat avui una mica més òrfenes.