Burla del pelut

Un altre cop, una altra lluminosa mossegada de latroupedeFenómenos(A-3 TV) al sensacionalisme sense escrúpols. En aquesta ocasió, en el programa de ràdio de l'emissoraOnda Futurahan entrevistat un pelut. Es tractava d'un pobre home que patia la malaltia d'hipertricosi, també anomenada hirsutisme. ¡Ahh! És una malaltia terrible. No queda ni un mil·límetre de pell a la vista. Tot el cos, amb la cara inclosa, queda tapat per un espès i salvatge bosc de pèl. O sigui, que no és una malaltia que provoqui dolor físic, sinó que subsumeix el pacient en un desassossec profund, una espècie de tortura existencial, un tràgic suplici. La dentellada deFenómenosconsisteix a retratar l'excitació que li entra al presentador del programa de ràdio quan veu la peluda criatura. ¡Ahh! La seva alegria és infinita. Comenta, llepant-se de gust:«Avui, a Onda Futura, ¡esgarrifosa entrevista a un home llop!». I, efectivament, l'entrevista va resultar esgarrifosa: Va tractar el malalt com si fos un licantrop, afegint vexatoris acudits sobre la marxa, a més de cantar-li la cançóCinco lobitos tiene la loba, cinco lobitos detrás de la cola,per a més befa de la pobra criatura.

Home, l'exercici ha estat oportú. Avui dia prolifera una classe de fals periodisme que es basa en el xou i la burla. Dir«entrevistarem un malalt d'hirsutisme»no crida l'atenció. S'ha de vendre el producte dient«¡Entrevista a un home llop!». ¡Ahh! Això sí que dóna audiència, amiguets.

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

No sé si el sarcàstic equip deFenómenos sap que, a la mateixa cadena que els impulsa, va passar, de veritat, un cas semblant. Va ser el juny del 2006, en el programaEl show de los récords que presentavenMar SauraiCarlos Sobera. Van fer sortir un ciutadà mexicà,Danny Ramos, afectat d'hipertricosi aguda. En aquella ocasió van tenir la caritat de no anomenar-lohome llop, però la conyeta va ser superlativa. «Escolta, Danny, no m'ho vull prendre de broma, però quan arriba l'estiuet tu ho deus passar molt malament. Una calor tremenda ¿eh? (...) Mira el que et dic, jo per pentinar-me trigo dues hores. ¡Però per pentinar-te tu...!», i així, conya va conya ve cap al pelut.

És veritat que aquellDannytreballava en un circ i feia bolos televisius per arrodonir-se el sou. O sigui, que havia transformat la seva malaltia en el seumodus vivendi. Però com a xou televisiu, es va mantenir l'escarni intacte i explícit.