Maquillant la 'clementina'

Si hi hagués seny i intel·ligència al Govern deRajoyja haurien fitxatJordi Évolefa temps. Aquest periodista està mostrant, destapant, al seu programaSalvadosde La Sexta -i només en aquesta temporada, només des del setembre- un colossal reguitzell de problemes, martingales i despropòsits que estan enquistats a Espanya, perjudicant el país i empobrint-lo encara més del que ho està. Des de la vergonyosa despesa en armament fins al forat que uns xoriços de coll blanc han deixat en bancs i caixes d'estalvis. Des dels estralls que ha causat l'insensat foment de la bombolla immobiliària fins a l'oligopoli dels quatre espavilats que porten entre mans l'energia elèctrica. Des de l'insuportablecafè per a tothom a granel, fins al nepotisme de laditocràciaen els assessors de comunitats, ajuntaments i administracions. ¡Ah!Évole ha tocat tants temes, ha aprofundit en tants sectors que el seu coneixement comprèn el Consell de Ministres al complet. O sigui, que el seu paper al Govern, com a vigilant i corrector de disbarats, seria d'una colossal eficiència.

Notícies relacionades

El Mundial de Clubs a la televisió

Sánchez, com Joe Rígoli

Aquesta setmana ha tocat l'escandalós i vergonyós tema dels aliments. Mitja humanitat es mor de fam -Espanya també- i no obstant es llencen milions de tones de menjar cada dia per una pura qüestió estètica. El que ens ha ensenyatÉvoleclama al cel. Un productor de cítrics, especialista en clementines, li va explicar que tiren o destrueixen entre el 20% i el 30% de la seva producció perquè no s'ajusta als cànons estètics que imperen en el mercat. I el que queda, el que es ven, ha de ser sotmès prèviament a una operació de maquillatge. És a dir: dutxa de vapor de gas etilè per uniformitzar el color, raspallat per abrillantar-les, capa de cera per donar-los aparença de finor, control estricte de la mida de cada peça perquè totes siguin iguals... ¡Ah! El procés de maquillatge de la clementina ens ha semblat pura obscenitat. I ha estat alliçonadora la classe magistral que ens ha ofert una de les directores de la cadena de supermercats Consum, que ha advertit clarament que som nosaltres, els clients, els que els obliguem a aquesta dictadura estètica: si ells compren peces amb el més mínim defecte en l'aparença, es queden al prestatge, sense vendre.

M'he quedat sense espai per parlar-los de la pesca i de la hipocresia de les quotes europees. És una vergonya encara més grossa.