Candela Serrat: «Amb cognom o sense, sempre opinaran de tu»

Amb tres obres teatrals al seu currículum, Candela Serrat (Barcelona, 1986) ha debutat a la tele amb el paper de l'Alba aLa Riera de TV-3, una decidida secretària de direcció que ja ha tingut els seus alts i baixos amb el Nil (Peter Vives) i la Lídia (Anna Sahun). La jove actriu, que es va formar a Londres, és conscient que el seu cognom és difícil d'oblidar: és la filla de Joan Manuel Serrat.

-Per primer cop treballa a casa. Les seves anteriores obres teatrals les havia fet a Madrid.

-Tenia moltes ganes de tornar i s'agraeix la pràctica de treballar en català. A més a més, es tracta d'una sèrie que s'assembla a altres sèries amb què he crescut.

-A l'estar a Madrid li costaria seguir assíduament La Riera.

-La veritat és que no la veia gaire. Vaig ser fan d'El cor de la ciutat, Laberint d'ombres, Nissaga de poder... Però part de la meva família és una gran seguidora i m'anaven comentant coses. Quan em van oferir el paper la vaig veure sencera. El que m'agrada deLa Riera és que ningú és totalment bo o dolent, i això la fa més realista.

-L'Alba no ha entrat amb gaire bon peu. Tan bon punt arriba, el Nil i la Lídia provoquen que l'acomiadin.

-Comença amb poc caràcter, però li anirà sortint a base de cops.

-El personatge és petit, però ¿tindrà continuïtat?

-L'Alba seguirà un temps i se n'anirà per Nadal, ja que necessitarà un descans per replantejar-se la vida després d'una cosa que li passarà. Després tornarà.

-¿Què hi ha de l'Alba en la Candela i de la Candela en l'Alba?

-M'agrada pensar que sóc una persona bastant responsable igual que l'Alba, encara que potser sóc una mica més boja. Al principi, em va costar enganxar-la perquè se la veia més nena. Li estic intentat posar una mica del meu caràcter. No la vull fer gaire tova perquè llavors ho passarà fatal (riu).

-Havia treballat en teatre. ¿Què li aporta la tele?

-Et dóna unes taules molt bones, sobretot sent una sèrie diària, que t'aporta una disciplina de treball com podria ser la universitat. Em feia una mica de por la càmera i tenir l'oportunitat de gravar cada dia i treure't la por a poc a poc és una gran sort. A més a més, és bonic tenir una trama que puguis seguir a nivell professional, ajuda a crear un personatge ajustant-lo cada dia.

-¿Tenir el cognom Serrat li ha obert o li ha tancat portes?

-Ni una cosa ni l'altra. Les portes que m'hauria pogut obrir ni tenen res a veure amb el que faig ni serien bones. Tampoc m'ha tancat res. A més, com que vaig estudiar a Londres, allà el cognom no importava. Al tornar, al principi sí que veus que la gent tenia ganes de jutjar. Vaig demanar paciència i crec que en van tenir.

-¿Però ha sentit la pressió de portar el seu cognom?

-Sabia que hi hauria gent que vindria a veure si em defensava o no. Però és que la meva professió i la del meu pare són tan diferents, encara que totes dues siguin artístiques. ¡Tant de bo pogués cantar! Tinguis o no cognom, sempre opinaran de tu.

Notícies relacionades

El "lorololo"

Ningú al volant

-Tot i que no comparteixin professió, ¿el seu pare l'aconsella sobre feina?

-La dels consells és més la meva mare. El meu pare sempre ens diu que si tenim alguna pregunta, que l'hi fem. Però que ens deixa fer el que vulguem.