Les infidelitats d'Arturo Fernández

Als 83 anys, el veterà actor Arturo Fernández torna a Barcelona amb Los hombres no mienten. La comèdia d'Eric Assous va ser premi Molière 2010 i aborda la infidelitat conjugal, cosa que Fernández, amb fama de seductor, justifica. «Les banyes de cintura per avall no s'han de comptar però sí aquelles que són de cintura cap amunt. Aquestes sí que et fan patir», afirma satisfet de tornar a partir d'avui a l'Apolo, amb Sonia Castelo i Carlos Manuel Díaz.

Notícies relacionades

Els enemics de la ràdio

Una família amb 12 fills revela la xifra que paga l’any al supermercat: "Hem doblat les despeses"

El presumit Arturo Fernández ha ascendit el seu personatge, cap de vendes en el text original, a propietari d'una gran empresa. «D'aquesta manera puc ser multimilionari durant dues hores, lluir el meu esmòquing, treure xampany, caviar i fer servir bones maneres», afirma l'intèrpret i empresari. Dirigeix la seva pròpia companyia des de fa 51 anys, mai ha demanat una subvenció i no pensa repercutir la pujada de l'IVA en les entrades. Evita parlar de la crisi. «Se'n parla molt, però quan hi ha un pont i surten sis milions de cotxes a les carreteres... ¿Això és crisi?», es pregunta l'actor, que encara recorda les penúries de la postguerra espanyola. Pel que fa a un altre tema candent, el de la independència de Catalunya, afirma: «Si la gent es manifesta se l'ha d'escoltar. Crec en el diàleg».

Sap que és un dels pocs que queden en actiu de la seva generació després de la mort, aquest estiu, de Paco Morán, Juan Luis Galiardo, Carlos Larrañaga i Aurora Bautista. «La seva desaparició ha estat terrible però és llei de vida. Sóc l'únic que queda, sóc un supervivent», apunta Fernández, que ha fet «una sol·licitud al cel perquè em deixin aquí més temps», afegeix amb el seu bon humor. El seu optimisme i les seves ganes de treballar no minven amb l'edat. «Veure alçar el teló de teatre em dóna vida», assenyala aquesta incombustible llegenda del teatre, a qui les fans encara esperen a la sortida encara que, com ell reconeix fent broma, ja no és «un bombó comestible».