El 'Titanic' i la comtessa roja

Estiu. Agonia a les cadenes. Graelles plenes de refregits. Ball de mòmies que dormien als arxius. Paisatge de folgança i misèria. Amb aquest panorama, que A-3 TV s'atreveixi a estrenar una sèrie comSangre y aceroté un inqüestionable mèrit. Es tracta d'una cuidada producció -de l'estil deGosford ParkoDownton Abbey- amb el toc italianitzant de la RAI com a motor de la producció. Es nota en alguns tractaments del color, a vegades poc tamisat, cridaner, i també en una certa frivolitat a l'àrea de l'atrezzo. Però sónpecata minuta aquests detalls. La sèrie té altura, profunditat, interès, i els intèrprets es mereixen un excel·lent. La història comença amb els treballs de construcció delTitanicen unes drassanes de Belfast (1909), un encàrrec del magnat nord-americàJ.P. Morganque vol que li fabriquin el trans-

Notícies relacionades

‘Joc de cartes estiu’ emprèn noves rutes gastronòmiques per Catalunya

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

atlàntic més gran del món, una bèstia marina que no la pugui enfonsar ni Déu -aquesta era la pretensió del magnat- i que, ja ho sabem, va acabar enfonsant-la un glaçó de gel. La trama ha estat empedrada amb tocs contundents de conscienciació obrera: el conflicte dels sindicats amb la patronal, les condicions de treball, l'explotació... O sigui, que han passat 103 anys d'aquella història però, vist el que passa avui a Espanya, sembla que hagin passat 103 minuts tan sols. M'ha agradat la incrustació, puntual, però enèrgica, de la figura deConstance Markievicz, anomenada la comtessa roja. ¡Ah!Constance, que en realitat es diuGeorgina Gore-Boothde soltera, va ser una dona compromesa. Lluitadora. Va ser una de les primeres icones del feminisme del segle XX. L'ha interpretat l'actriuJoely Richardson. El seu vibrantspeecha les dones dels obrers («Sou vosaltres les que esteu al capdavant de tota revolució. Sou vosaltres les que sempre patiu el pitjor de l'opressió») deu haver enorgullit la seva mare, la granVanessa Redgrave. A nosaltres, també.

ELS 'TOLIGOS'.-Pablo Motos (El hormiguero 3.0, A-3) ha acomiadat temporada. I també ha conclòs amb unspeechcontundent. Va dir:«Ara hem vist, sense voler, les trampes dels governs i els bancs. Resulta que eren còmplices, i nosaltres, els toligos». ¡Ahh! Elstoligos. Feia molt temps que no sentia aquesta castissa expressió. Significatontos del higo, otontos del haba,si ho prefereixen. Així hem estat tractats, efectivament. I sembla que segueixen dispensant-nos aquest tractament.