Exhibició de poder, carisma i art vocal

Doncs no ha de ser tot Rosalía, en efecte. Hi ha Queralt Lahoz, que va fer un pas ferm i aventurat en el seu segon disc llarg, 9.30 PM, llançat ara fa un any. Ja tocava la seva posada en escena a Barcelona, en una sala Razzmatazz que va acollir la seva proposta alambinada i molt intensa, allà on l’educació flamenca topa amb la cultura urbana, i la pertinença al barri amb la litúrgia, en un repertori ric en girs i en fons narratiu.

A 9.30 PM aquesta cantant i compositora de Santa Coloma de Gramenet al·ludeix a l’hora que va néixer i ens convida a endinsar-nos en un territori nocturn amb referències a les primeres vegades, les arrels i la superació dels desenganys. Va recórrer la majoria de les seves cançons combinant-les amb altres cites (sobretot al primer àlbum, Pureza, 2021) i valent-se d’un suport híbrid, amb una doble ració de sintetitzadors i màquines que va trobar un sucós eco orgànic a la bateria i en les dues veus coristes.

Queralt Lahoz processa molts gèneres i ens va posar en una muntanya russa, ja des de l’arrencada, transitant des del flamenc-trap de La fuente l’Amapola al melisma jondo de La misa i, d’allà, al rap (Con poco), el r’n’b (Una poco más), el dancehall (Santa Rosa) i el tumbao (Línea 18). L’itinerari podria semblar excessiu, però els arranjaments tenen personalitat, hi ha cohesió i ella posa art a cada compàs. I veu, vertiginosa en trams molt flamencs, com a Y tu mirá.

Dos convidats

Va marcar territori, cantant i rapejant, i creant una situació càlida amb dos convidats (Dani Felices, de D’Callaos, i Salma). Quan va reduir l’aparell sònic va calar més profundament: el 19/17 , al piano, i en el bolero-son Vuelves. Trencadissa i també flamenca quan cal, com en aquesta cúmbia amb les seves inicials, QL: "No escuché a los necios / Ni a esas malas ratas / No cambio mi vida por una perfecta".

Ella ja té els seus clàssics, com De la cueva a los olivos, molt celebrat a Razzmatazz. "Ha sigut un dia molt difícil, un mes molt difícil, havent-hi Rosalía, però tot i així hem omplert Razzmatazz", va celebrar Lahoz. Ho va ser, segur, però, citant Soleá Morente, caldrà que hi hagi un camí.

Queralt Lahoz

Notícies relacionades

De victòria en victòria fins a la derrota final

El cine espanyol es revisa a si mateix

Razzmatazz

18/4/2026