Anar al contingut

ANIVERSARI

Un, dos, tres... quaranta

El 24 d'abril de 1972, TVE-1 va estrenar el mític concurs de Chicho Ibáñez Serrador

MANUEL DE LUNA
BARCELONA

el 1972, l'una, gran i trista TVE era el fidel reflex d'una gran i trista Espanya. S'havia de donar una mica d'alegria a la petita pantalla... «Chi-

cho, inventa't un concurs...». Va ser Salvador Pons -que va debutar amb Conozca usted España i va posar en marxa la UHF- que va proposar la seva idea a Narciso Ibáñez Serrador, un dels valors més brillants i inquiets d'aquella tele en blanc i negre. Però Chicho no era un principiant. Als 37 anys, ja feia una dècada que havia deixat el seu Uruguai natal (on va dirigir el debut televisiu de Margarida Xirgu) i demostrat el seu talent a Espanya amb el revolucionari Historias de la frivolidad i el desassossegant Historias para no dormir. D'entrada, un concurs no el motivava, però... Després de riure's de la censura franquista i angoixar l'audiència, ¿seria capaç d'entretenir? D'aquesta manera, l'encàrrec menor de Pons el va veure com un repte: va idear un concurs amb el que ja sabia de la tele espanyola i el que va aprendre a Montevideo amb el concurs Un, dos, Nescafé. I així, el 24 d'abril de 1972 -avui fa 40 anys- va néixer Un, dos, tres, responda otra vez, el primer gran xou d'entreteniment audiovisual pur que va alegrar les nits d'una tele plena de rombes blancs i sotanes negres.

Les sotanes vénen a tomb perquè l'estrena d'aquell primigeni Un, dos, tres... va estar precedida d'El octavo día, la xerrada del monsenyor Guerra Campos. Però ni les diatribes ultraconservadores van amargar l'estrena (gairebé a mitjanit) d'Un, dos, tres..., que en poques setmanes es va convertir en el programa més popular de TVE i, amb els anys, de la història de la tele estatal.

El 1992, quan el concurs va complir 20 anys, Chicho va revelar a EL PERIÓDICO els secrets de l'èxit: «Una molt bona fórmula que s'ha mantingut; un nas en bon ús per anar ensumant què és el que vol el públic, i, sobretot, que ens hi vam deixar la pell a tires en grans dosis de treball».

Efectivament, l'èxit del concurs es basava en una genial combinació de concurs clàssic (preguntes contra rellotge i subhasta final) i l'espectacle teatral que seguia la línia transgressora i visual d'Historias de la frivolidad: els representants de la més ultramuntana i conservadora Doña Cuaresma (cicutas i tacañones), enfrontats als progressistes, renovadors i feliços fills de Don Carnal (el presentador i les agosarades hostesses d'immenses ulleres i vestides amb mínimes faldilles). I tot amb molt humor, acoblat amb una tensió in crescendo que Chicho sabia imprimir en el gran final: cotxe, o apartament a Torrevella (Alacant), davant la fatídica carbassa.

I amb aquests elements es va elaborar el millor xou d'entreteniment a Espanya, que va començar el 1972 amb l'inoblidable «... Por 25 pesetas...».

Aquella primera etapa (1972-74) va tenir com a màxims representants el presentador del programa, el peruà Kiko Ledgard (ple de rellotges i sempre amb els mitjons desaparellats), l'amargat Don Cicuta (Valentín Tornos), les exuberants secretàries Ágatha Lys i Aurora Claramunt i la carbassa Ruperta. De la segona etapa (1976-78) va destacar sobretot una jove hostessa, Victoria Abril. En la tercera (1982-88), Mayra Gómez Kemp va substituir Kiko (que va caure del balcó de casa seva quan feia una arriscada sessió fotogràfica), i les Tacañonas (les germanes Hurtado), el malaguanyat Tornos. Van ser anys en què van brillar Nina, Silvia Marsó, Kim, Lydia Bosch... En la quarta (1991-93), Chicho es va inventar la doble presentació, amb la histèrica Míriam Díaz Aroca i el hieràtic Jordi Estadella. El 1993 un altre català, el filiprimer Josep Maria Bachs, va accedir al càrrec de presentador en un concurs que ja començava a notar els anys, uns senyals que es van fer tristament evidents el 2004, amb l'últim i fracassat intent de ressuscitar el mite -amb Luis Roderas de presentador-, en una tele del segle XXI que ja no era la seva. Però malgrat tot s'ha de reconèixer que Chicho ens va alegrar una etapa de la nostra vida amb Botildes, antichollos, sufridores... I fins aquí puc llegir...

Vegeu el vídeo d'aquesta

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat