El bomber de Brooklyn

Aquesta que va ser gran parella còmica del cine espanyol dels anys 70 i 80 no apareixien junts des de feia molt de temps. Amb l'excepció de l'espot televisiu de Campofrío de l'últim Nadal, on sortien en companyia d'una grantroupe d'humoristes, el tàndemPajares&Estesodiuen que s'ha passat anys completament trencat, fracturat, fet miques. Fins i tot amb relacions personals enfonsades. Durant els últims anys els hem vist a la tele, sí, però per separat, protagonitzant cadascú les seves pròpies misèries en programes i papilles dels programes de la víscera i les autòpsies en vida. QuePablo Motosels hagi rescatat de tanta brutícia televisiva, i els hagi ajuntat al seu plató d'El hormiguero(A-3 TV) com dos artistes i no com dos cadàvers per als voltors, m'ha semblat tot un exercici de justícia. Va aconseguir que flotés en l'ambient una espècie de tendresa, una evocació d'aquells temps en què ells triomfaven bàrbarament en aquella Espanya deldestape, deLos bingueros, deLa Ramona... Temps potser cursis i casposets, però segurament temps per a ells més feliços. Van entrar al plató amb alegria. Es van abraçar intentant demostrar que sempre han estat amics. I de seguida vam advertir un cop de coqueteria perruquera molt divertit: tots dos, potser sense saber-ho, s'havien tenyit els cabells amb el mateix to de Farmatint. ¡Ahhh! Cadascun va explicar que té projectes a l'espera de destí.Pajaresva donar un títol:Aterriza si tiés güevos. El mercat dirà si és factible, o si a aquest duo se'ls ha covat l'arròs. Però vam disfrutar escoltant anècdotes del rodatge de la seva pel·lículaLos energéticos(1979), on els van posar departernaireuna sensacionalvampque es deiaAjita Wilson,i resulta que era un travesti que, en realitat, es deiaGeorgesi era bomber a Brooklyn.Pajares deia:«¡Tenia foc al cos!». Vam riure.

VIDAL-QUADRAS.-Potser per mirar de mitigar el cop que li ha clavatMarianoRajoya l'expulsar-lo del comitè executiu del Partit Popular,Ariadna Oltrava acollir ahir Vidal-QuadrasaEls matins(TV-3) i li va fer una entrevista. El polític deia, pensant en el càrrec que havia perdut:«¡No hi ha res etern! Abans això s'advertia un o dos dies abans. Era un gest de cortesia»,i amb una barreja de resignació i de sorpresa trista, va concloure:«Aquesta vegada han preferit el suspens. No ho acabo d'entendre». ¡Ah! El suspens. Ingredient típic de novel·les d'assassinats i crims.