La Sexta, ¿marxa?

arrencada de cavall i parada de burro. Així es podria resumir una de les aventures empresarials més esbojarrades de la tele, la de La Sexta, cadena que va néixer el 2005 amb una explosió d'eufòria (el Mundial de futbol del 2006 va ser la seva targeta de presentació) i que set anys després, i amb més de 450 milions d'euros de pèrdues (fins al 2010 ), serà absorbida per Antena 3, que se la queda a preu de saldo. Un final trist per a un projecte que va néixer com a germen d'un grup mediàtic que unís els mitjans progressistes del país, en competència amb Prisa, amb la qual no acabava de sintonitzar la nova línia socialista que marcava José Luis Rodríguez Zapatero.

La nova oferta va néixer per voluntat política i no per una clara necessitat del mercat: el Govern socialista va considerar que hi havia més espai audiovisual i publicitari per a més cadenes, i va obrir un concurs de noves concessions en sistema analògic (quan ja s'estava dissenyant la nova tele digital). Una incoherència segons els experts del sector, però el novembre del 2005 es van donar dues llicències: a Prisa (Cuatro) i a la GIA (Gestora de Inversiones Audiovisuales) La Sexta.

UNA GRAN ESTRENA // L'inici de La Sexta va ser de nou-ric: el 2006 va comprar el Mundial de futbol d'Alemanya i el bàsquet del Japó (que va guanyar Espanya). L'esport com a ganxo ha estat una constant, en bona part promogut per la presència en l'accionariat d'una de les empreses especialitzada en drets esportius: Mediapro. D'aquesta manera, La Sexta ha estat la tele d'esdeveniments esportius, com la Lliga, els Eurobaskets i la F-1.

Però si hi ha alguna cosa que també saben els que es dediquen al negoci de la tele és que l'esport dóna grans puntes d'audiència, però no fidelitza. I que els preus dels drets esportius no es cobreixen amb publicitat. Guanyes prestigi, però no diners. Una mostra d'això la va exemplificar La Sexta amb la renúncia dels drets del Mundial de F-1, perquè no podia fer front al seu preu.

I tornem als experts, que insisteixen que això es veia a venir: no es pot néixer d'audiència zero, sense tenir coberta Espanya amb el teu senyal (analògic, que poc després desapareixeria per l'apagada) i esperar poder plantar cara a A-3, TVE i Tele 5, que s'emportaven el gruix dels espectadors. Per això, amb els millors esdeveniments esportius, amb una imatge elegant, juvenil i moderna i amb diversos encerts de programes (Sé lo que hicisteis, El intermedio, BNF, Sálvame, The walking dead…), La Sexta només fa de mitjana aquest mes un 4,9% de quota. La seva punta, de 7,7%, va ser el 2009. Amb aquests percentatges és impossible facturar prou en publicitat per treure beneficis de la Lliga de dissabte (per la qual paguen més de 50 milions d'euros a l'any), la F-1 (40 milions més) o els drets de les pel·lícules de la Warner (22 milions més).

I si no es cobreix, tens números vermells: només el 2010, La Sexta va perdre 39,74 milions d'euros, segons consta al Registre Mercantil. I a això s'hi han d'afegir els més de 600 milions d'euros que porten invertits els accionistes (amb Televisa al capdavant), sense que la cadena hagi pogut entrar en beneficis.

La sortida d'aquest pou sense fons també va arribar per la via política: davant de l'excés d'oferta de canals privats i la dura competència de TVE (amb publicitat), l'Executiu va donar un altre cop de volant i va canviar les regles de joc: el febrer del 2009, el Consell de Ministres va aprovar un decret que permetia les fusions entre televisions privades. Es va obrir un nou panorama que en tres anys ha plasmat el fracàs de la política audiovisual de l'últim Govern. Els dos canals que va ajudar a néixer han estat absorbits: fa un any Tele 5 es va menjar Cuatro i ara Antena 3 està a punt de fer el mateix amb La Sexta (tan bon punt la Comissió Nacional de la Competència hi doni el vistiplau, que s'espera que sigui cap al juny).

PREU DE SALDO // Tele 5 porta avantatge a A-3, però aquesta ha vist com les pretensions de La Sexta han anat a la baixa. L'ultimàtum va arribar fa menys d'un any, quan Televisa pràcticament va ordenar la venda per salvar el que fos de la seva quantiosa

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

-i ruïnosa- inversió. El resultat ha estat una intercanvi avantatjós per a Antena 3 TV: la tele de Planeta cedirà el 7% de la nova A-3 a La Sexta per uns 70 milions d'euros i assumeix un deute d'aquesta última d'un màxim de 122 milions d'euros. Però, a més, A-3 es queda amb els beneficis fiscals d'aquests anys de La Sexta (uns 200 milions d'euros). Negoci rodó per a A-3 i una venda per salvar els mobles per part de La Sexta.

Set anys després, ¿ha valgut la pena aquesta aventura audiovisual? Els experts tornen a tenir la paraula: possiblement ha estat el principal error d'una política audiovisual erràtica. Ara queda per veure quina marxa posarà A-3 a La Sexta. De moment, està en punt mort.