tu i jo som tres

Marro per a tothom

’Història del ’café para todos’, TV-3. / periodico

1
Es llegeix en minuts
Ferran Monegal
Ferran Monegal

Crític de televisió

ver +

Oportuníssim, molt ben muntat i molt ben estructurat documental el queSantiago TorresiRamon Vallésens acaben de presentar al programa30 minuts (TV-3):

la història delcafè per a tothom. ¡Ah! Aquesta sí que va ser una maniobra curiosa. És a dir, com que es va gestar, fa tres dècades, l'Espanya de les 17 autonomies, un invent del qual el mateixTarradellas, ¡ja el 1985!, va dir amb preocupació : «¡Disset autonomies, disset parlaments, disset policies diferents...! Tot això representa una despesa que no sé si l'Estat la podrà aguantar».Efectivament, ara que la crisi ens castiga, la reflexió és oportuna. Retrata aquest documental, amb absoluta nitidesa, la improvisada i perversa maniobra que el Govern d'UCD, amb la connivència del PSOE, del PCE i de les restes del franquisme d'Aliança Popular, van impulsar davant les justes pretensions de Catalunya i Euskadi de recuperar els seus estatuts d'autonomia que els havia arrabassat la dictadura. En vista de la reivindicació basca i catalana, es van inventar la generalització de les autonomies, és a dir, tots vestidets amb el mateix uniforme, per diluir la singularitat política d'Euskadi i Catalunya. El famóscafè per a tothom. ¡Ah! La virtut d'aquest30 minutsha estat pintar el quadro autèntic, real, de la maniobra, explicada ara, 30 anys després, per alguns dels seus protagonistes.Rodolfo Martín Villa, per exemple, ministre de Governació deSuárez, diu ara, amb la perspectiva de 30 anys transcorreguts:«El tema autonòmic no estava plantejat en altres llocs. A Extremadura, o a la meva terra, a la Meseta, el tema era ¡Llibertat i amnistia! L'autonomia no». IJoaquín Leguina, llavors membre del nucli directiu del PSOE, ens adverteix ara, gairebé en to de denúncia:«¿Si el veí ho té, per què no ho tinc jo? D'això se'n diu emulació. Emulació que ha seguit existint per a desgràcia d'aquest país». I és en aquest instant quan el30 minuts, amb oportuna precisió, va assenyalar:«En moltes regions la gran preocupació dels polítics va ser crear de seguida una consciència autonòmica». Efectivament, necessitaven crear-la ràpidament perquè no existia.

Notícies relacionades

¡Ah! Haurien de passar aquest treball en col·legis i instituts. La nostra joventut entendria la maniobra delcafè per a tothom, i per què ha acabat en unmarro per a tothom. Seria oportú, això sí, un altre30 minutsque expliqui el paper del nacionalisme

-sobretot el nostre, el català- davant aquesta uniformització del país. Cafetera exprés.