La ben plantada d''Els matins'

Permetin-me que li robi avui a Eugeni d'Ors el títol d'aquesta columna, i el dipositi, en clau d'admiració, sobre aquesta criatura que és la nova auriga d'Els matins (TV-3),

Notícies relacionades

L’Excel de l’oci

Final de la Champions 2025

o sigui, Ariadna Oltra. Celebro l'aposta de la directora Mònica Terribas. És una decisió intel·ligent. A Josep Cuní no se'l podia substituir de qualsevol manera, en això estem d'acord. I Ariadna és una garantia. Aquesta periodista desplega un savoir faire molt efectiu. És directa, és clara, és ferma, coneix perfectament l'art del ritme televisiu, però sobretot és fiable quan s'enfronta a la informació estricta. Per alguna cosa Cuní ja la va escollir, temps enrere, com la seva mà dreta i substituta. Transmet crèdit. Irradia seriositat. I practica les entrevistes amb un caràcter, una fermesa, que més d'un haurà quedat sorprès. La segueixo des de fa temps. Encara recordo aquell dia que Joan Laporta es va presentar perquè li fes una entrevista, aprofitant que aquell matí no hi havia en Cuní. O sigui, es va pensar que amb Ariadna la cita seria bufar i fer ampolles, un massatge, una espuma. ¡Ah, quina ingenuïtat la de Laporta! El va pentinar de tal manera Ariadna -amb molta educació i respecte, això sí- que el pollastre va quedar bastant plomadet. Està al capdavant d'Els matins des de dilluns, i en només quatre dies ja ha aconseguit una gesta dificilíssima: treure lleugerament de polleguera José Montilla. Això no ho havia aconseguit cap periodista. Va ser dimarts. Parlant de les eleccions del novembre i especulant sobre l'hipotètic cas de repetir la xifra de 25 diputats a Madrid, Ariadna li va advertir: «¿I de què servirà? No ha servit mai de res. Mai s'han desmarcat del PSOE». ¡Ahh! Per primera vegada he vist l'expresident Montilla trencar lleument el seu proverbial quietisme, aflorant un gest d'inequívoc desgrat, i responent: «Això no l'hi admeto. Això és pura propaganda de Convergència i Unió». O sigui, que estem davant d'una periodista que, amb la correcció més absoluta, no fa mai massatges. A més a més és llesta. Ha fet apujar el termòstat del plató dos graus més per donar la sensació que no fa tant de fred, i és clar, als entrevistats els sembla que són en una sauna, i de sobte es posen a tremolar.

També celebro que Marc Pérez, periodista format durant molts anys al costat de Cuní, hagi estat nomenat subdirector de continguts. Ja sabem que l'hàbit no fa el monjo, però en aquest cas el monjo dóna prestigi a l'hàbit.