Ràfegues de metralleta

El pas a A-3 TV li ha anat bé aPablo Motos(El hormiguero). Fa només tres dies però ja està fent unes audiències que a Cuatro eren impossibles d'aconseguir. El programa és pràcticament el mateix

-quan un negoci funciona, no el

Notícies relacionades

Un assassinat entre famosos

La gran cita de Dulceida

toquis-, o sigui, segueix construint una espuma blanca, per a tota la família, suaument infantil, amb presència sempre d'un convidat estel·lar que ve a promocionar alguna coseta. És el cas d'Antonio Banderas, per exemple, que dilluns li va servir d'espectacular arrencada de temporada, i al mateix temps van practicar una bonica sinergia amb la seva última pel·lícula, l'almodovarianaLa piel que habito. A part d'entretenir, i de divertir, el sistemaMotosés molt atractiu per a les productores i les agències que necessiten promocionar a la tele les seves estrelles i els seus productes.Motosno fa entrevistes en el sentit clàssic del terme: el que fa és muntar un xou trepidant, una enginyosa bombolla, del qual el convidat forma part, participa en l'espectacle que construeixen al seu voltant. El fitxatge deSantiago Segura,que és la gran novetat d'aquesta temporada, va ser ideal per arrodonir la presència deBanderasamb un impacte final molt cinematogràfic: va muntar allà mateix un cop de pel·lícula de trets, un gag molt vistós, llançant una ràfega de metralleta contraMotosiBanderas,que van quedar estesos al plató coberts de sang, i al mateix tempsSeguraens ensenyava l'enginyós art del trucatge que utilitza el cinema per a aquestes escenes, perquè semblin de veritat. O sigui: a més a més de divertit va ser instructiu.Banderasva estar agut, simpàtic, i gens prepotent, cosa que és d'agrair en qui forma part del fabulós mercat mundial de les gransstarsdel cine. Però no li busquem més a la seva vistosa presència. Per trobar alguna reflexió interessant calia haver vist, aquell mateix matí, l'entrevista que li va ferAna Pastor a TVE-1. Allà, en un plató diferent, on s'eludeixen l'espuma i els efectes visuals, i en canvi es potencien el verb i el quietisme,Banderasva denunciar el preocupant bucle deremakesque està copant la indústria del cinema nord-americà:«Almodóvar és una coca-cola al desert; un desert on els plats que serveixen són tots iguals».

Efectivament. En els últims set anys, per exemple, ja hem sofert, com a mínim, quatre noves versions de l'estimatRobin Hood.