Un meravellós contacontes

«Era mig persona com la seva mare, i mig ós com el seu pare». Albert Vidal, un geni en l'art de l'expressivitat manifestada en la modulació de la veu i en una potent gestualitat, es planta a l'escenari de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya per narrar transformat en un inquietant i a la vegada divertit contacontesHistòria de Joan, nascut d'un ós,una faula tel·lúrica amb música tradicional. Tres instrumentistes, amb aportacions en la percussió del mateix Vidal, perfectament integrats en l'estructura del muntatge, contribueixen a elevar la màgia del relat i actuen tant de banda sonora com de recolzament per a les parts cantades i ballades.

Vidal s'ha inspirat en versions sorgides de la tradició oral i ha elaborat la seva pròpia història multiplicant-se en els diferents personatges que apareixen al conte. El protagonista és el Joan, fill d'un ós cruel i una dona raptada. És un nen especial, que acaba matant el seu pare i es fa un abric amb la pell de la bèstia. Una vegada obtingut el seu alliberament i el de la seva mare s'enfronta a la vida de la ciutat. Allà es convertirà en heroi o dolent, però no serà acceptat mai com un persona normal. Condemnat a viure una existència d'aventures, el desenvolupament de la història acaba convertint-se en un instrument al servei del desbordant catàleg de recursos de l'artista.

Notícies relacionades

Fàstic de pederàstia

He anat a veure ‘Torrente, presidente’

CUIDADA IL·LUMINACIÓ / La mirada ferotge de l'ós, el seu udol de mort, la narració de les peripècies del fill i la mare, els moments de la vida quotidiana -entre ells els àpats-, l'alegria de la festa i l'exposició del drama transmeten la tensió del relat i mantenen l'atenció de l'espectador. Treballats moviments, entonacions, silencis i notables dosis d'humor apareixen com si fos per art de màgia. Les escenes al bosc pintat en un teló expressen tant la sensació de por com la de lloc de refugi. I en aquestes anades i vingudes de sentiments i emocions hi juga un gran paper la cuidada il·luminació.

És, en definitiva, una lliçó d'interpretació del mestre i una gran oportunitat per a les noves generacions que no el coneguin per poder disfrutar del seu magnètic espectacle. Els aplaudiments del públic acompanyant, al final, la repetició d'un dels balls van ser un homenatge a l'artista i als seus inspirats músics Pitu Andreu, Xavier Macaya i Ricard Vallina.