Blanca Suárez: "En l'última seqüència d''El internado' vaig plorar"

-¿Què ens espera en aquest capítol final d'El internado?

-Molta tensió per al públic i dubtes de si haurem estat capaços de tancar i solucionar la sèrie amb un final decent i bo després de tots els fronts que hi havia oberts.

-Fins ara ja hi ha hagut unes quantes baixes en la trama…

--Moren personatges molt importants. El públic tindrà moltes sorpreses i plorarà molt.

-Un d'ells podria ser Iván (Yon González). ¿Com acabarà la relació entre Julia (el seu personatge) i ell?

-El que passa és tan important i perillós que predominen els bons sentiments. Quan t'estimes tant una persona i estàs en una situació tensa, t'oblides dels mals rotllos i saps que el final, per bé o per mal, està molt a prop.

-Vostè és una de les dones més envejades entre les jovenetes. ¿Què li diuen les fans de Yon?

-Em pregunten com besa, com és això de tocar-li els braços... Tothom sap que això és mentida i que Yon té la seva vida i jo la meva, però la gent es pensa que quan estàs fent un petó o hi ha una escena una mica més pujada de to és com si ho estiguessis fent a casa teva, i no és així. Entenc que puguin tenir una mica d'enveja, perquè és un noi molt maco, però és una cosa professional.

-¿Creu sincerament queEl internadoja s'havia d'acabar?

-Honestament, sí. A-3 i Globomedia van ser molt valents a l'hora de prendre una decisió en un moment en què la sèrie tenia molta audiència. Aquest tipus d'històries corren el perill de caure en un pou sense fi, d'enredar l'impossible.

-¿Què ha aportat a la seva carrera el paper de Julia?

-Moltes coses. No puc desvincular el personatge de la sèrie perquè per a tots ha suposat una cosa molt important. Jo vaig entrar amb 18 anys acabats de fer i gairebé no havia treballat en res. Ha sigut un aprenentatge enorme: he crescut, he madurat i m'he fet molt independent.

-¿Com va ser l'última gravació?

-Em va fer ràbia, perquè tenia molta pressa. Havia d'agafar un avió. Em va tocar gravar l'últim pla de l'última seqüència. A tots ens va fer molta impressió i em vaig posar a plorar. Va ser com una sensació molt rara de buit.

-I d'aquí a noia Almodóvar. ¿No li fa una mica de vertigen?

--Sí. Quan ho penses detingudament, fa por, però cal mentalitzar-se: si sents tensió t'anul·les i no ets capaç de fer res.

-¿Com ha sigut l'experiència amb el realitzador a La piel que habito?

--Espectacular, encara que no puc explicar res. És una gran persona. N'he après molt.

-Diuen que és molt dur.

-Sí, és molt especial. S'ha de pensar que en un rodatge tothom està sotmès a una pressió terrible per tot arreu, i ell encara més.

Notícies relacionades

Mònica Terribas destapa els abusos a l’Opus Dei: «S’hauria de compensar el mal psicològic a tanta gent»

Andrés Iniesta i Jordi Basté llancen una productora audiovisual

-En el film ha treballat amb Antonio Banderas. ¿Què li ha suposat?

-¡Si és que és una persona normal! Li agrada riure, sortir a sopar i menjar-se una mitjana… El problema és que no ho pot fer amb la normalitat que voldria.