Desencant a l'illa monsònica

Una proposta vacil·lant. Amb un començament molt fred, com per desencoratjar l'espectador més motivat, i una millora en la recta final, que coincideix amb els relats de més voltatge extrets deVuitanta-sis contes de Quim Monzó. El text incideix, amb sarcasme i notables dosis de surrealisme, en temes com el desencant que es produeix en les relacions de parella o en les frustrades expectatives de canvi de vida d'un grup d'il·luminats somiadors.

Jordi Faura (Hikikomori) s'ha enfrontat aL'illa dels monzonsa un repte molt més perillós que l'illa deserta on està ambientat el muntatge. I al provar de construir un relat amb les obsessions dels urbanites d'avui, acaba topant amb la irregularitat d'unes històries que no tenen la mateixa entitat i, a partir d'aquí, amb els problemes d'una posada en escena que tingui continuïtat.

A ningú se li escapa que el muntatge de La Villarroel ha trobat la inspiració enEl perquè de tot plegat,relats del mateix autor que el director Ventura Pons va portar amb èxit al cine, però el llenguatge cinematogràfic i el teatral no resulten sempre equiparables. I menys amb plantejaments de partida tan diferents.

Un nàufrag espera a la platja d'una illa deserta que el vinguin a rescatar. Enyora la vida de la ciutat i repeteix la seva obsessió per tornar a prendre's un suís al carrer de Petritxol. Però els seus somnis es trenquen quan desembarquen en el seu solitari hàbitat un grup de naturistes, equipats amb vestits blancs i ignífugs i mascaretes anticontaminants, disposats a crear una nova civilització.

Notícies relacionades

Fàstic de pederàstia

He anat a veure ‘Torrente, presidente’

PASSATGES AFORTUNATS / A partir d'aquest moment, al qual antecedeix un avorrit passatge en què el nàufrag intenta fer parlar una pedra, es desencadenen les històries que obligaran l'espectador a viatjar mentalment delparadísa l'urbs. Hi ha passatges més afortunats que altres, entre ells el referit a la vida matrimonial, el de la princesa a qui acaba decebent el príncep blau que l'ha rescatat del seu encantament o el delspijoscorrent contra direcció Balmes amunt.

L'esforç del solvent Jacob Torres (el nàufrag barbut), de la hilarant Mònica Glaenzel, de l'implicat Pau Roca i el d'una Beth Rodergas cada vegada més segura com a actriu i que es llueix interpretant un tema deGreaseno són prou per salvar el conjunt d'aquest encadenat d'irònics relats.