Manolo Oliveros: "El presentador no és qui té la veritat absoluta"

-Fins fa poc era el periodista esportiu més veterà de la SER...

-Sí, vaig començar el 1978 a Ràdio Barcelona, encara que llavors ja hi havia Pepe Domingo Castaño. I em sento molt agraït a la SER per tot el que ha fet amb mi. No obstant, això ja ha passat. El que m'il·lusiona ara és la nova etapa.

-¿Ressaltaria algú de la SER?

-Vicente Marco, el primer conductor deCarrusel deportivo, i l'inoblidable Àlex Botines: periodista de raça de qui en vaig aprendre moltíssim.

-¿Qui el va convèncer per anar-se'n?

-Jo mateix. Vaig pensar que per ser feliç me n'havia d'anar a la COPE, on m'esperava un grup que havia compartit anys de vivència junts.

-A una emissora amb l'estigma d'haver tingut Federico Jiménez Losantos a les seves files. ¿En què canvia la credibilitat d'aquesta cadena?

-Pel que fa a l'equip d'esports, li hem donat un aire més amable, que compatibilitza la crítica educada amb el deure d'informar amb veracitat del periodista.

-El seu fort són les retransmissions...

-Em diverteixen: jo era un entusiasta seguidor de Miguel Ángel Valdivieso, expert en la matèria, i també ho vaig ser de Juan Antonio Fernández Abajo i de José Félix Pons.

-Sempre ha informat sobre el Barça. ¿No el condiciona?

-És normal que se'm relacioni amb el Barça. ¿Independència? La clau és posar-se en el lloc de l'oient, no en el del directiu ni del jugador.

-Defineixi Paco González.

-És el número 1 a la ràdio.

-¿Pepe Domingo Castaño?

-El gran animador, sense qui el nostre desembarcament a la COPE, com a bloc, no hauria estat possible.

Notícies relacionades

Comuniquin, sisplau

El que comunica l’Església

-¿I José Ramón de la Morena?

-Trobo a faltar altres persones de la SER, però no especialment José Ramón. Va començar sent plural, però crec que va acabar heretant, en el fons, l'estil García, consistent a pontificar. Ara es porta el periodisme plural: el presentador no és qui té la veritat absoluta.