Fan servir Mas per burxar Terribas

El gran succés mediàtic d'aquest cap de setmana ha estat la presència d'Artur Mas a La noria (T-5). Ahir, a les pàgines de política d'aquest diari, l'esdeveniment ja va ser analitzat pel company Juan Ruiz Sierra. Ara volem, des de les pàgines de televisió, assenyalar el pebre televisiu d'aquesta trobada, que n'hi ha hagut i de molt picant. Em refereixo a aquell moment en què Jordi González, després d'un tall publicitari, va advertir: «Vull que el senyor Mas escolti unes crítiques molt pròximes que ha rebut des de la seva terra, Catalunya, d'una companya meva, la directora de TV-3, Mònica Terribas». I llavors li van passar a Mas, i a tots nosaltres, aquell instant que va tenir lloc a Els matins de TV-3, el dia 8, quan Josep Cuní va entrevistar Mònica Terribas i ella advertia com funciona La noria, i recordava el que va passar al juliol amb Montilla: que sense manies de cap mena ni respecte institucional van interrompre el president i el van deixar penjat del telèfon durant més de set minuts, perquè havien anat als anuncis. Aquí el que és ressaltable és la maniobra de Jordi González i de Tele 5: van intentar vendre a Mas que Terribas es va ficar amb ell, retolant fins i tot aquell tall que van passar d'Els matins amb la llegenda: «La directora de TV-3 critica l'entrevista d'Artur Mas a La noria». ¡Ah! Quina estratègia més bonica si no fos una trampa absoluta. El que va criticar la directora de TV-3 va ser La noria i la seva falta d'escrúpols, que és una altra cosa diferent.

En vista que Mas, amb bon criteri, no va dir ni una paraula davant del tall que li van passar -perquè, efectivament, no era una crítica a ell, sinó a Tele 5- Jordi González va buscar petroli en un altre lloc. Va ser quan va preguntar al polític: «Digui'm: ¿quanta gent li ha dit a Barcelona que no vingui a aquest programa?». «L'únic que m'han dit alguns és: ¡que et vagi bé!», va contestar Mas amb naturalitat. I, és clar, com que el Jordi veia que no hi havia manera de transformar La noria en una víctima, es va treure de la màniga aquest sil·logisme, que és d'antologia. Va dir: «Segur que vostè pensa que té la mateixa qualitat el vot d'un espectador de La noria que un del ¡Bon dia Catalunya! En democràcia això és així ¿oi?». ¡Ahh! En aquell moment van sentir un ¡patapam! a casa i era el canari flauta Papitu que, de la impressió, havia caigut del gronxador. ¡Sou la pera, amiguets de Tele 5! Per cert, estimadíssim Jordi, des de l'abril del 2004 el ¡Bon dia Catalunya! ja no existeix.