Agnès Busquets i Mireia Portas, l'humor femení del 'Polònia'

Polòniababy boomTeletodo

Agnès, ¿roda amb aquest bombo?

Agnès Busquets (A. B.): No passa res. Es posa alguna cosa al davant, es vesteix amb roba baldera¿ i llestos. Però, si es nota, és igual. No obstant, fa un mes que estic de baixa. No m¿hi veia amb forces.

Mireia Portas (M. P.): Doncs jo, quan vaig estar embarassada, com que em trobava bé, vaig rodar fins al dia anterior al part. Amb total normalitat.

És inevitable: són les noies Polònia

A. B.: Una mica sí. És que som molt poques actrius. Tot i que el nombre depèn dels personatges. Ara hi ha més temes polítics i per això sortim més nosaltres. La resta de les noies fan els personatges anònims.

I hi ha intrusisme masculí. Alguns dels seus companys fan personatges femenins, com els de María Teresa Fernández de la Vega i Pilar Rahola.

M. P.: És que als homes els agrada molt fer de dones. A més, un home caracteritzat de dona fa molta gràcia; al contrari, en canvi, no passa.

A. B.: És que l¿humor s¿associa a una cosa ridícula. Abans no s¿acceptava que la dona fes el ridícul.

M. P.: Una dona pallassa normalment no agrada...

A. B.: Tot i que ara, per exemple, en l¿humor s¿aposta més per la dona. Fins i tot a un nivell més periodístic. El nou Caiga quien caiga et pot agradar més o menys, però el pes recau en tres dones, que són guapes, intel·ligents, molt cíniques, molt sarcàstiques, característiques que sempre han sigut masculines.

¿Senten que trenquen esquemes?

A. B.: Sí, abans la dona servia al gag, no tenia identitat. I això ha canviat.

M. P.: De fet, a Polònia estem d¿igual a igual. El que passa és que en el repartiment de papers hi ha més homes perquè hi ha més polítics. I, a Crackòvia, no cal ni dir-ho. És que el món de l¿esport és molt masculí.

 ¿I com s¿assignen els personatges?

M. P.: Quan eres a la ràdio i hi havia un personatge que es preveia que tindria un paper important en la política, es proposava, i a partir d¿aquí anava sortint. A Polònia sorgeixen per una proposta teva o del programa.

A. B.: El d¿Empar Moliner, per exemple, va sorgir quan col·laboràvem al mateix programa de ràdio. Un dia em vaig trobar a casa imitant-la. Vaig anar a la ràdio i vaig dir: «Tinc l¿Empar, ¿la faig?».

¿Com treballen els personatges?

Notícies relacionades

Primer de Maig

Reflexions a les fosques

A. B.: Veient vídeos, escoltant pistes de veu, amb material del personatge...

M. P.: Se l¿ha de sentir molt. De vegades, un moviment et provoca una veu. O un timbre de veu, un moviment. Però no tenim un mètode. Algun personatge és superfàcil; d¿altres, però, costen més. Llavors, els adorms i ja surten.