Marc Parrot: «El premi és de tot l'equip»

-Avui l'entrevista Ferran Monegal...

-Aquesta vegada he pogut, perquè abans estàvem enfeinats amb el programa...

-¿Però ja han acabat de gravar?

-Queden algunes cosetes, però el mateix format del programa, amb molt material documental, fa que primer es gravi gairebé tot i després s'ordeni, es guionitzi i s'editi. Això influeix menys en la manera d'actuar dels avis participants.

I el mosqueig que li agafa aquesta nit a Casal Rock (TV-3, 22.25)?

-D'alguna manera és una empipada que té a veure amb les novetats d'aquesta segona temporada del programa. Però, d'altra banda, s'ha produït una relaxació excessiva...

I ha tret el fuet...

-No, però sí que he fet una crida a tornar a la disciplina, a estudiar, al compromís inicial del programa, perquè a dues setmanes del concert final les coses no anaven bé.

-¿El balanç és potser negatiu?

-No. Per un costat, hem ampliat els estímuls exteriors, com els contactes amb altres músics o el viatge a Londres, i hem optat per un perfil de més contrastos personals i socials entre els participants. L'any passat eren més ingenus i aquest ja sabien de què anava tot. Potser hi havia menys espontaneïtat, però també més treball de producció i més bo.

-Ha rebut un premi i l'han nominat a una Rose d'Or...

-¡Ens han premiat! L'Acadèmia ha premiat el treball de l'equip. És l'esforç d'un grup de persones que s'han involucrat durant cinc mesos en un projecte que va més enllà de l'àmbit professional. Pel que fa a la Rose d'Or, jo no hi entenc gaire, però diuen que és important...

-Avanci'ns alguna cosa...

-La gira. Vam estar a la presó de Can Brians. Va ser una situació molt potent a nivell emocional.

Notícies relacionades

La ràdio sense cadires

¿Com tenim allò del 2cat?

-¿Ja prepara una tercera part?

-No s'ha plantejat. Ara necessito temps per a mi, per pensar en un nou disc. Necessito vacances.