El cap de La Caixa, a 'Polònia'

Ha estat entronitzat a Polònia (TV-3) el nou president de La Caixa Isidre Fainé. ¡Ah!, és una notícia de primera magnitud. Que una institució tan principal, i amb tant de pes específic, sigui submergida en la sàtira televisiva, és absolutament superlatiu. Queco Novell és qui recrea Fainé. El clava. Fins i tot físicament ha aconseguit una sorprenent semblança. En aquesta primera immersió satírica hem vist que aquest notabilíssim banquer rep un massatge més que una mossegada. O sigui, podríem sospitar que potser els ha entrat una mica de por escènica als humoristes. El gag és el següent: Montilla (Sergi Mas) demana audiència a Fainé, i aquest, després de fer-lo esperar dues horetes de rellotge, el rep. L'entrevista és curtíssima. El polític gairebé s'abaixa literalment els pantalons davant un personatge tan poderós, i el banquer, al final, l'acomiada amb aquest souvenir: "La pròxima vegada que es vulgui posar en contacte amb mi, faci-ho a través del ServiCaixa. És més còmode i, a més, rapidíssim". És a dir, que el gag va consistir a demostrar que aquí la que mana de veritat és La Caixa, i no els ocasionals inquilins, sempre temporers, de la Generalitat de Catalunya. ¡Ah!, això no ho havíem dubtat mai. No sabem si aquesta recreació haurà agradat a la criatura original. El que sí sabem és que Fainé no acostuma a sortir a la tele gairebé mai. En 14 anys d'existència d'aquesta columna només puc testificar dues aparicions. El juliol del 2001 va ser entrevistat per Josep Puigbó a Àgora (El 33). Allà ens va explicar que els seus començaments van ser a Manresa, reparant bicicletes. O sigui, que si arrencant com a humil mecànic ciclista ha arribat al pis més alt del gratacel de La Caixa de Pensions, és indiscutible que sap pedalejar millor que Miguel Induráin, Eddy Merckx i Fausto Coppi junts. La segona aparició va ser a mitjans de febrer del 2006, a Els matins del Cuní (TV-3). Va ser una presència instrumental. Eren aquells dies en què volaven opes energètiques pel cel i el bàrbar anticatalanisme intentava impulsar un boicot contra La Caixa a nivell estatal. Fainé va demostrar saber combinar temperància i pragmatisme. Amb una admirable tranquil.litat va reduir el drama equiparant-lo a un simple avatar del mercat, un competidor més a qui s'ha de reduir.