La targeta SIM compleix 30 anys: així era i així és

Aquest any 2021 es compleixen tres dècades del llançament de la primera targeta SIM comercial del món, creada pel grup tecnològic de seguretat alemany Giesecke+Dvrient (G+D), que la va entregar a una empresa de telecomunicacions finlandesa per començar a vendre-la.

Malgrat ser el 1991 l’any en què va començar a utilitzar-se aquest tipus de targetes, les tecnologies que la sustenten es van desenvolupar diversos anys abans de la seva arribada al mercat. L’empresa G+D va registrar la primera patent el 1968.

Temps després, el 1989, aquestes targetes SIM insertables i intercanviables es van definir i van estandarditzar i, el 1990, es va produir una fita amb la presentació de l’estàndard SIM Toolkit. Aquest permetia estendre les funcions entre la targeta i un telèfon GSM (acrònim de Global System Mobile).

La SIM està compost per un microprocessador i un sistema operatiu que proporcionen accés segur a la xarxa mòbil. Si bé és cert que, al principi, la seva mida era com el d’una targeta de crèdit, amb el temps ha passat per un procés de transformació de les seves dimensions: des de les mini a la nano SIM.

Per poder utilitzar aquests xips, són necessàries les xarxes GSM i aquestes, al seu torn, necessiten una manera d’identificar els usuaris mitjançant el seu número de telèfon i dispositiu a fi de poder realitzar i rebre trucades.

D’aquesta manera, les targetes SIM inclouen el número d’identificació de l’àrea local i la seva clau, així com dades de l’operador necessàries per poder estar en contacte amb altres usuaris, ja sigui per trucades veu o per missatges curts (SMS).

A més, tenen la capacitat de guardar aquests missatges i la llibreta de contactes del dispositiu, de manera que al canviar a un altre mòbil, és possible recuperar tots els telèfons que s’hi hagin gravat.

La seva transformació

Amb el temps, les targetes SIM s’han anat transformant, adaptant-se als dispositius que les allotgen i fent-se cada vegada més petites. Depenent de l’antiguitat del telèfon, podem trobar-les de diferents mides.

Les SIM originals, amb una mida similar al d’una targeta de crèdit, ja no s’utilitzen. Eren grans (85,6 x 55,98 mil·límetres) i tenien poca capacitat per guardar contactes o missatges. La seva successora va ser la miniSIM, que actualment es coneix com a SIM.

El seu format estàndard era de 25x15 mil·límetres i cabia en la totalitat de dispositius. No obstant, el 2003 es va desenvolupar una targeta encara més petita, microSIM, de 15x12 mil·límetres. Es va eliminar gran part de la seva coberta de plàstic, deixant com a resultat únicament el xip.

L’última a arribar a la majoria de smartphones va ser la nanoSIM, d’una mida encara menor (12,3 x 8,8 mil·límetres). Va ser el 2012 quan es va implementar a gairebé tots els telèfons i amb aquesta els fabricants podien optimitzar l’espai del ‘hardware’ dels dispositius. Amb aquesta evolució, també va créixer la seva capacitat per guardar informació.

Actualment, la majoria de fabricants tecnològics opten per crear telèfons amb opció MultiSIM, això és, que ofereixen la possibilitat que els usuaris puguin utilitzar un únic terminal amb algunes d’aquestes targetes, cosa que es tradueix en diferents números de telèfon que conviuen en un dispositiu.

ESIM, les targetes més actualitzades

La introducció de la tecnologia eSIM (o SIM embeguda) el 2012 va ser una altra fita en el camp de la tecnología ja que, a partir de llavors, es va permetre la descàrrega del perfil SIM al dispositiu. D’aquesta manera, es va obrir un nou ventall de possibilitats per a la digitalització i l’optimització logística.

Per a això, s’instal·la al dispositiu un mòdul SIM genèric a manera de xip permanent denominat eUICC (targeta universal de circuit integrat, per les seves sigles en anglès). La seva personalització es realitza de forma remota al proporcionar, a través de comunicacions mòbils o una xarxa d’àrea local (WLAN), les dades dels operadors de xarxa.

Notícies relacionades

¿Com es pot netejar l’altaveu de l’iPhone?

WhatsApp: arriba l’última novetat per protegir els teus xats

A causa d’això, és cada vegada més habitual que els fabricants de ‘smartphones’, tauletes o rellotges intel·ligents presentin amb més freqüència un equipament que compti amb tecnologia eSIM. En paral·lel, la tecnologia eSIM continua evolucionant en el camp de les iUICCs, més conegudes com a SIM integrades.

Aquestes són un element a prova de manipulacions (TRE) dins d’un SoC (sistema en un xip), de manera que la SIM ja no és un mòdul ‘hardware’ insertable com ho era abans, sinó que forma un mòdul únic de connectivitat.