¿Per quan la creació d'un 'cervell singular'?

Al darrere del manifest científic que demana límits ètics per a la intel·ligència artificial i que impulsa l'Institut per a la Vida, creat pel fundador de Paypal, Space X i Tesla, Elon Musk, hi ha un dels llibres científics de l'any: Superintelligence, del suec Nick Bostrom, director de l'Institut per al Futur de la Humanitat, de la Universitat d'Oxford, que dóna per fet que la humanitat serà capaç de crear una intel·ligència que la superi i es pregunta si això no acabarà provocant la seva pròpia destrucció. El text va donar lloc a la resposta de Musk, que ha invertit 10 milions en el seu institut, per impulsar una intel·ligència artificial «amable».

Notícies relacionades

La Generalitat firma un acord amb operadores per expandir la connectivitat de la Catalunya local i facilitar la gestió d’incidències

Local.IA: la intel·ligència artificial que acosta les administracions a la ciutadania

L'organisme planta cara a l'opinió d'altres pensadors, com el guru Ray Kurzweil -que va predir l'adveniment dels assistents virtuals, les ulleres de realitat augmentada o l'ordinador capaç de guanyar als escacs- i per a qui la construcció d'un «cervell global» té data: 2029 (abans deia 2045). El tecnòleg, impulsor de la Singularity University, el centre educatiu més avançat de Silicon Valley, i emplear de Google (que té com a lema «no ser dolents»), respon que tota tecnologia té dues cares.

Kurzweil forma part dels anomenats pensadors transhumanistes, que han demanat congelar el seu cervell perquè creuen que d'aquí uns anys es podrà extreure la seva intel·ligència en una màquina. Un altre pensador, Moshe Vardi, tornava a plantejar aquesta setmana que si les màquines poden fer qualsevol cosa humana, ¿què faran els humans? Keynes va parlar de la societat de l'oci per al 2030, però Bostrom pinta un panorama més ombrívol. ¿L'oci serà el mateix per a tothom?